Respira, sincopat, seguit, a fons,
primer plegat de mans,
després ha creuat els dits sota la barbeta
meditabund, amb la mirada fixa
sobre el paper que ha de llegir,
assenyalat en groc en aquells punts on posarà més èmfasi.
Respira, i pensa, i sent
el galop tumultuós cos endins
d’una sang a borbolls que resol
amb bífida llengua closa en ell mateix,
i amb vellutada veu la maleeix
i glorifica alhora.
Respira,
i parla, finalment.
Escrit durant la presentació, compartida amb en Carles Duarte, del llibre de David Jiménez Cot, L’escata i el vers, el divendres 2 de març de 2012 a Proa Espais, Barcelona. El poeta, és clar, és en David.
