Per Sant Jordi les novetats bibliogràfiques omplen el terra i els aparadors de llibreries i els taulells de les parades on es barregen els llibres i les roses. També a Sitges tenim llibres nous per triar i remenar. En vodria destacar especialment dos, que són les dues darreres publicacions del Grup d’Estudis Sitgetans: Història i llegenda de la Fragata de Sitges, de Lluís Jou, amb pròleg d’Agustí Alcoverro, director del Museu d’Història de Catalunya, i Històries dels cinemes sitgetans, de Francesc Borderia i Soler, prologat pel periodista Vicenç Morando. Tots dos títols formen part de la ja extensa i imprescindible col.lecció de monografies “Estudis Sitgetans”.
Diferents d’orientació i de contingut, ambdós llibres recorren el terreny de la història incidint en temes que ofereixen el seu atractiu. L’un, el de la Fragata, situa definitivament a les pàgines de la història sitgetana tot el que s’ha pogut documentar sobre aquella embarcació que ha donat nom a un dels indrets més populars de la Vila, on es trobava el magatzem que la guardava. La Fragata sitgetana va jugar un notable paper en la vida marítima local tant en temps de guerra com en temps de pau, i la documentació que se’n conserva, que Lluís Jou ha estudiat amb rigor i exhaustivitat, dóna una idea ben gràfica de la vida i la feina de la nostra gent de mar. Són d’especial interès tant l’inventari com les llistes de mariners embarcats, afegits en tant que apèndix documental. El final de la Fragata entra en el terreny nebulós d’entre la història i la llegenda, però guany, finalment la patent diem-ne biogràfica de l’embarcació.
A hores d’ara ningú no nega que el cinema és el gran art del segle vint i que, juntament amb el seu caràcter d’espectacle i de mitjà de cultura de masses existeixen els microcosmos que configuren les personals percepcions del fenomen. La màgia del cinema ha creat pel.lícules inoblidables com, per exemple, Cinema Paradiso, una experiència que en la realitat han viscut moltes persones. Acostumo a associar el títol de la pel.lícula amb el de la capçalera d’articles del cinèfil i col.laborador d’aquest setmanari, Francesc Borderia perquè des de la seva blanca pantalla és un dels més fidels referents a aquest gran art, i el seu recent llibre ho corrobora una vegada més.
Aquest Sant Jordi ens presenta l’obra de la nostra memòria cinematogràfica, Històries dels cinemes sitgetans. És un extens, divertit i entranyable compendi del cinema i del seu entorn a casa nostra on entre el Retiro,el Prado, el Rialto ( “la bombonera dels cinemes locals”), el Patronat, el Bonaire, el Victòria i els locals del cine a l’aire lliure desfilen la vida quotidiana de les empreses, acomodadors, espectacles, esdeveniments, estrelles, programacions, cinèfils, espècimens i situacions de tota mena. Podríem dir que és tota una vida col.lectiva construïda amb records i vivències de quan anar al cine era sortir de casa per gaudir, descobrir i viure tota mena d’emocions, d’aquelles que queden unides per sempre més a les imatges de la pantalla blanca. La visió de Francesc Borderia és tendra, irònica, elegíaca i crítica segons quin siguin els passatges tractats. I, en acabar, sempre ens queda el regust agredolç del Cinema Paradiso, de la mateixa manera que sabem que després de Casablanca sempre ens quedarà París.
