>
“De nou ressonen alegres cantúries
cantant la Pasqua Florida i aimada…”
Amb aquests dos primers versos de Primaveral, el jove Josep M. Soler i Soler s’estrenava com a poeta lletrista de caramelles. Dos anys abans, ell i una colla de la coral de l’església parroquial, l’Schola Cantorum, van protagonitzar una incipient recuperació de les Caramelles a Sitges l’any 1940. Aquell any no n’hi havia però una banda de música va sortir la nit del Dissabte de Glòria interpretant les melodies més conegudes i, davant de l’Ajuntament els joves, que sortien de la Vetlla Pasqual, s’hi van afegir posant-hi la lletra, fins que la guàrdia civil va intervenir fent-los callar: cantaven en català… El 1941 es va aconseguir salvar aquest “obstacle” al.legant que les lletres de caramelles no tenien cap vinculació amb la política.
Des de llavors fins avui Sitges ha tingut tres colles que, any rere any, han cantat la Pasqua i la primavera la nit del Dissabte de Glòria i el dilluns de Pasqua. En Josep M. Soler i Soler va formar part, primer, de la colla de l’Schola Cantorum i després del Retiro, i des de 1943 fins enguany n’ha estat un dels poetes més prolífics i celebrats.
Les meves lletres de Caramelles 1943-2009 és el llibre que aplega la producció lírica caramellaire de Josep M. Soler i Soler, editat en coedició per L’Eco de Sitges i Llibres de Terramar. Va ser presentat en olor de multituds sitgetanes el passat dissabte al Retiro, al temps que l’entitat, que li professa un afecte sense límits, li va lliurar la lira d’or, el més preuat i gran trofeu per a un retirista de pro. L’obra ve encapçalada amb el pròleg “Sitges, encant de Pasqua”, d’Albert Soler i Marcé, que a més de ser nét d’en Josep – i, per tant, la transmissió de l’amor a la tradició caramellaire és palesa-, ha esdevingut un expert coneixedor i excel.lent historiador d’aquesta tradició, com es demostra tant al pròleg com en l’estudi sobre Les caramelles de Sitges publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans. Agustí Albors, amb un traç que dibuixa més blancs que negres, ha sintetizat plàsticament el significat darrer del llibre i la sensibilitat poètica que traspua.
Més enllà de les circumstàncies que han fet néixer aquestes trenta sis lletres de caramelles, els poemes de Josep M. Soler i Soler són un exponent de la dignitat de la poesia de circumstàcies – escriure lletres per posar-hi música o per a música ja composada – quan s’escriu amb el cor, com diria ell, i amb el sentiment posats en el que més s’estima: Sitges en primer lloc, i, juntament amb la Vila, les tradicions, els paisatges, la vida familiar, la fe religiosa del creient. Tota aquesta visió de la vida i de les il.lusions és el que desgranen les lletres de caramelles de Josep M. Soler i Soler, com si es tractés d’una construcció de l’ideal amb paraules, any rere any, fins a teixir una visió ideal de Sitges que és la que el llibre, poema rere poema, transmet:
“Déu te guard, dolça vila estimada,
Déu te guard, sortilegi de llum;
visió blanca, per la mar encantada,
enfilall de clavells i perfum.”
La Pasqua, a Sitges, dóna ales als poetes, als músics, als cantaires. Així ho demostra la tradició de les caramelles, per on han passat els poetes de Sitges i aquells que els mestres de música – Gabriel Pallarés, Manuel Torrents, Jordi Pañella, Janio Martí, i els joves Xavier Pagès i Oriol Nebleza… – han volgut fer entrar en la tradició amb les seus valsos, americanes i sardanes. Josep M. Soler i Soler ha viscut la Pasqua en la il.lusió de les tradicions i de la creativitat fins avui mateix, expressant-la per mitjà d’un imaginari poètic tan característic com entranyable. La seva poesia esdevé des d’ara doble patrimoni escrit: per la seva veu lírica i per la seva contribució a una de les tradicions més viscudes. Al seu llibre hi tenim la Pasqua d’un poeta sitgetà que
“Canta l’amor, la vida i l’esperança
que cau en braços del més bell enyor,
encís que brilla fort de benaurança,
d’il.lusions i, alhora, de conhort.”
Like this:
Be the first to like this post.
