Arxiu d'etiquetes: René Char

Marsella, refugi de poetes

Una habitació amb vistes. Fot. Frèia Berg

Portal d’Orient, ciutat creditora dels epítets més oposats, aiguabarreig de tota la Mediterrània, Marcel Pagnol, Louis Brauquier, Yves Montand, Cannebière, Panier, Vieux-Port, Calanques, Arscenaux, Vieille Charité, passatges, bullabesa, mollets… són alguns, només alguns dels noms que vaig anotar durant els dies que vaig passar a Marsella a manera de diccionari de suggeriments. L’intercanvi de poesia contemporània per fomentar la traducció organitzat enguany per la Institució de les Lletres Catalanes i pel Centre International de Poésie Marseille (CIPM) ha tingut dues seus. A Farrera de Pallars el mes de maig els convidats van ser els poetes francesos Oscarine Bosquet, David Lespiau i Jean-Luc Sarré; amb els poetes catalans Elies Barberà i Sonia Moll, dirigits per la traductora Nathalie Bitthoun-Debruyne vaig iniciar a Farrera l’aventura que ens ha portat a tots plegats a Marsella aquest inici de tardor a l’empara del programa de traducció del CIPM Import-Export. 

El pati de la Vieille Charité: visió matinal. Fot. Frèia Berg

Al complexe cultural que hostatja l’antic hospital de la Vieille Charité, al cor del barri del Panier, hi ha la seu del CIPM. Proveït d’una infraestructura bàsica i eficaç, com sala d’exposicions, sala d’actes i una biblioteca de més de quaranta-mil volums és, a hores d’ara, un prestigiós centre de creació i difusió de poesia contemporània que Emmanuel Ponsart i François Lespiau acomboien amb ambició cultural i amplitud de mires. L’antic complexe hospitalari, totalment restaurat, mostra amb orgull del seu estil neoclàssic acadèmicament perfecte.

Una visió gairebé metafísica... Fot. Frèia Berg

Quan hi arribem, al matí, el pati és un oasi de silenci que té per fites la pedra il.luminada i les seves ombres. És una superfície neta vorejada per un claustre de tres pisos, imatge gairebé metafísica com els quadres de Chirico. Sota cadascun dels arcs del pati un gran test de terra cuita acull una olivera per recordar-nos que som a Provença. Penso en aquests tocs de llum de la Mediterrània, en la claror fosca que escriuen René Char i Albert Camus…

Biblioteca i traduccions. Sònia Moll, Elies Barberà, Jean-Luc Sarré i David Lespiau. Fot. Frèia Berg

La biblioteca acull poetes i traductors. Tres dies de feina intensa han atorgat veu i dicció francesa als nostres poemes. Assaboreixo “El càntic de les grues” i “Germana anorèxia” d’Elies Barberà, “Colera” i “L’aranya” de Sònia Moll, i en rellegeixo “L’aniversari”. M’impressiona quan em toca el torn a mi i entre tots van trobar el sentit i les paraules d’equivalència entenedora als meus poemes.

Oscarine Bosquet i Nathalie Bittoun-Debruyne. Fot. Frèia Berg

L’exercici de traducció col.lectiva transcorre entre la primera versió que Nathalie Bittoun-Debruyne ens dóna de cada poema i la cerca de l’exactitud expressiva que cerquem en una segona i apuntada lectura. La precisió d’Oscarine Bosquet, de Jean-Luc Sarré i de David Lespiau, cadascú amb els seus matisos, fa que m’interrogui sobre el valor de les paraules, fins el punt d’arribar-me a plantejar de fer algun canvi en l’original en català. Per a ells he triat tres poemes de cadascun dels meus darrers llibres, Taller Cézanne (2007) i Aprenent a mirar (2011).

Joan Brossa al CIPM. Fot. Frèia Berg

Coincidint amb el final del taller de traducció, el CIPM inaugura una exposició de Joan Brossa, Les etceteras infinis, presentada per Glòria Bordons i Montserrat Prudon-Moral, i se’n presenten dues obres en versió francesa, Les etceteras i Sommaire astral, per Marc Audí i Glòria Bordons. Per celebrar-ho, Carles Santos actua amb un concert d’homenatge al poeta.

Jean-Luc Sarré, Oscarine Bosquet, David Lespiauy, Nathalie Bittoun-Debruyne, Elies Barberà, Sònia Moll, Vinyet Panyella.

Els poetes catalans tanquem la setmana amb la lectura dels nostres textos en català i en francès. Dintre de pocs mesos es presentaran a Barcelona els dos llibres fruit dels tallers de Farrera i de Marsella, de manera que aquesta experiència quedarà definitivament en negre sobre blanc i tots sis haurem guanyat terreny en llengua estrangera. De fa uns dies, els poetes catalans som presents a les pàgines de la revista del CIPM, Le cahier du Refuge (octobre 2011, núm. 204) juntament amb el monogràfic dedicat a Brossa.

M’agrada aquest títol. El refuge és la denominació de la residència que el CIPM ofereix als escriptors i consta en les col.leccions que publica. Però el seu significat va més enllà: la poesia és, certament, l’últim refugi. Viscut de Marsella estant aquest refugi ha estat una altra fita dels meus dies provençals.

>PROVA SIMPLE, de René Char

>



El  meu llit és un torrent de platges ressecades. Cap falguera no hi cerca la seva pàtria. Per on t’has escolat tendra amor? 


Me’n vaig anar per molt de temps. Vaig retornar per anar-me’n.


Encara més lluny, una de les tres pedres del bressol de la font seca deia aquesta única paraula gravada per al vianant: “Amiga”.


Vaig inventar un somni i vaig veure la seva verdor sota l’imperi de l’estiu.




René Char, Le nu perdu (1978)
Falgueres i reflexos al fons del riu. Fotografia de Frèia Berg a Isle-sur-la-Sorgue (2007).

>NO ÉS FÀCIL… (René Char, Lettera amorosa)

>

 No és fàcil restar dret sobre l’onada del coratge quan se segueix amb l’esguard algun ocell que vola al declivi del dia.

Fotografia de Frèia Berg (suite Terramar)

>A LA SALUT DE LA SERP, de René Char (XVIII)

>Poder caminar, sense enganyar l’ocell, des del cor de l’arbre a l’èxtasi del fruit.

>A LA SALUT DE LA SERP, de René Char (passatge X)

>

X
En la teva essència ets constantment poeta, constantment al zenit del teu amor, constantment àvid de veritat i de justícia.  Que no puguis ser-ho assíduament en la teva consciència és, sense cap dubte, un mal necessari.