Home

>
Dues dones passegen solitàries
amatens al silenci de les tombes.
Somnis de pedra fugen entre molsa i esquerdes
els secrets revelats entre murmuris.

Vine, retorna a la gran avinguda que ens espera
en la calma de les hores que habiten
els clarobscurs de la llum presonera.

I, ¿on aneu, vosaltres, sense mi
xiuxiuejant amb veus que es fonen amb l’aleteig dels àlbers?

M’abandoneu a la sort de les hores.
La vida se m’escola en la foscor de l’aigua.
Tarda, crepuscle, els Aliscamps s’imposen:
ara el cel és daurat i la blavor s’apaga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s