Home

>
Fins fa relativament poc temps sembla que no era prou clar que el nom de Subur fos totalment identificable amb Sitges. Concretament a la Vila vella. Ho créiem, simplement, per bé que hi havia qui identificava Subur amb la partida del Vinyet. Les excavacions portades a terme el 1999 al solar de l’antiga Casa del Poble, al carrer Nou, van confirmar la versemblança geogràfica amb el nom que des de Pomponi Mela hem cregut que ens pertanyia. Em va semblar, si més no, que érem una mica més romans…

Amb l’Edat Mitjana ens passa una cosa semblant, de tant lluny que la sentim: en Bernat de Fonollar; la muralla visible des de sempre al Vall i des de ja fa tres dècades des de ca l’Stämpfli; el retaule de Nicolau de Credença i uns quants elements més que de tant en tant recordem.Tot plegat fa que pot semblar Sitges comenci amb el Modernisme o amb els Luministes. Les referències anteriors solen ser més escadusseres del que la història mostra.

Des de fa pocs dies tenim un bon tram d’història explicada, sistematizada i documentada gràcies al treball d’Elena Martínez Gay, Art medieval a Sitges, al Quadern 54 del Grup d’Estudis Sitgetans. L’autora presenta un interessant aplec d’elements d’art i d’arquitectura medievals existents avui a la Vila i terme municipal que constitueix un inventari, una guia i un mostrari complet del que queda de l’Edat Mitjana, i no és pas poca cosa.

L’inventari ofereix el doble interès de constituir la relació completa d’aquesta important part del patrimoni sitgetà i de singularitzar-lo, alhora, dins dels contextos on es conserva. D’una banda s’hi troben els elements arquitectònics i ornamentals de les restes medievals de Miralpeix, Garraf, Campdàsens; de la muralla i del castell; de la l’església parroquial i de l’antic hospital. D’altra, els elements d’origen medieval que, procedents d’altres indrets de Catalunya o de l’Estat espanyol han passat a formar part del patrimoni i del paisatge sitgetans en tant que parts integrants del Palau de Maricel o del Museu Pérez-Rosales. Cal remarcar que la totalitat del treball d’Elena Martínez Gay està documentat a partir de la exhaustiva recerca de fonts que consten en tant que referències en cadascuna de les peces o elements. De cadascun d’ells hi figuren imatges gràfiques i fotogràfiques antigues i actuals, aquestes amb la col.laboració d’Andreu Noguero i Cazorla.

El Quadern es va posar a la venda per Sant Jordi, amb bona acollida per part dels lectors. Els temes locals interessen perquè no tenen data de caducitat. El rigor i la utilitat de Art medieval a Sitges amplien definitivament la perspectiva de la historia cultural sitgetana posant-la en valor cultural en tant que corpus artistic amb entitat pròpia. Patrimonialment i artísticament som una mica més rics.

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 2 de maig de 2008

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s