Home

>

L’exposició Agustí Albors. Geometria i pensament, al Saló Vaixells del Palau de Maricel té el caràcter d’una revelació.

La mostra està organitzada pel Consorci del Patrimoni de Sitges, i aplega una seixantena d’obres, la major part acrílics, realitzades al llarg de quatre dècades. Per bé que constitueixen el vessant més desconegut de la producció de l’artista, configuren l’estructura troncal de la seva obra plàstica i esdevenen el fil conductor del seu pensament estètic; el títol amb què es presenta no és un joc de paraules, sinó el reflex i l’enunciat del contingut. Aquesta és una exposició ideada per fer visible l’obra de l’artista en la seva plenitud i globalitat, una proposta completa i argumentada per donar-la a conèixer en la seva dimensió total.

L’evolució pictòrica d’Agustí Albors (Sitges, 1943) es presenta en tres etapes. La primera, L’impuls i l’equilibri, transcorre des dels seus inicis els anys seixanta fins el punt d’inflexió que indica el canvi formal i conceptual de les obres. És l’etapa cronològicament més perllongada, en la què es mostren algunes de les obres inicials, indicatives de l’evolució pictòrica.
La segona etapa, Metamorfosi. El trànsit de la llum (1998-2000) en la que es produeix el gir determinant, definit pels tempteigs, la recerca i la metamorfosi causada pel pas de la llum en formes prèviament existents. La darrera etapa, denominada Horitzons i fractals transcorre des de 2001 fins a l’actualitat. Es caracteritza per l’estructuració i la visualitat dels objectes artístics tractats com fractals, és a dir, en tant que objectes que mantenen la seva forma essencial fragmentada i irregular resultant de les variacions de l’escala d’observació. La fractalitat determina la darrera evolució de l’artista, caracteritzada, al mateix temps, per una notable reducció de la gamma cromàtica de les obres. Són etapes que no sorgeixen de ruptures, sinó que s’esdevenen successivament, sobreposadament, en la continuïtat evolutiva. Els canvis i noves vies de recerca formal i temàtica s’apunten, i fins i tot es mostren, en estadis anteriors. Els salts cronològics es corresponen amb l’evolució del treball de l’artista.

En l’obra d’Albors existeixen elements constants que, de manera transversal, són presents i determinants en cadascuna de les etapes esmenades. Són rostres, en tant que representació de l’ésser humà; la dualitat dels éssers, simbolitzada per mitjà de la figuració de les parelles; el color blanc, que juga en la configuració de l’espai i de la forma; la lluna, que és més que la forma de l’esfera; els elements de cultura popular que ajuden a entendre la interpretació dels éssers i les seves relacions; l’element religiós indestriable a la cultura popular. Aquest cúmul d’elements es concreta en les figuracions per mitjà de les quals l’artista expressa la seva voluntat constructiva de l’obra d’art.

Agustí Albors s’enfronta al procés creatiu en solitari, sense traves ni límits, a partir d’intuïcions formals i d’un pensament artístic marcat per la sensibilitat i per la voluntat expressiva. La preeminença visual de la geometria dels quadres no oculta l’expressió introspectiva de la figuració humana. La pretesa abstracció queda compensada per la presència plàstica dels éssers en les seves múltiples dimensions. L’aparent immobilitat de les figures queda desmentida per la mobilitat que transmeten les formes geomètriques.

L’obra d’Agustí Albors, permanentment oberta i evolutiva, ha emprès una via de depurada intensitat, en la que la geometria compositiva podria, aparentment, ofegar el darrer sentit de les obres. I no és així, perquè tot el conjunt de la mostra presenta la dualitat entre geometria, concreció formal de l’estructura dels quadres, i el pensament, el punt de partida de la sensibilitat de l’artista: allò que perviu, latent, en el substrat de totes i cadascuna de les obres. El rescat de forma i tema del quadre a partir de l’espai en blanc. La forma, la geometria, al servei del pensament. I tot plegat transcorre en el “… dolç cremar d’esperit i de ment” de l’artista.

La cita poètic correspon a J.V.Foix
Article publicat a “El Marge Larg”, L’Eco de Sitges, 24 de maig de 2008

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s