Home

>

“Una mujer invisible que escribe en un catalán esplèndido una novelas hermosas, duras, como no se encuentran muchas en las letras actuales.”
Gabriel García Márquez (1983)

Turia és la revista cultural que editen l’Instituto de Estudios Turolenses, de la Diputació de Teruel, l’ajuntament de Teruel i el govern aragonès i que, amb motiu del centenari Mercè Rodoreda, ha dedicat un extens dossier a l’escriptora al número 87, que ha comptat amb la col.laboració de la Caja de Ahorros de la Inmaculada i la Fundació Mercè Rodoreda. El resultat és una de les més interessants lectures de l’obra rodorediana apta per a qualsevol que s’interessi per l’autora i, sobretot, per a acadèmics i professors del medi hispanista.


Aquest és un fet important, culturalment parlant, per diverses raons. L’una, és que gràcies a les col.laboracions d’Enric Bou, Sergi Doria, Carme Arnau, Mercè Ibarz, Joan Nogués, Juan Carlos Olivares, Pablo Pérez Rubio, Francisco Luis del Pino Olmedo, Sam Abrams, Pilar Aymerich, Clara Janés, Joaquim Mallafré, Roser Porta, Carme Riera, Àlex Susanna i Marta Nadal s’obté una visió crítica actualitzada de Rodoreda. Les aportacions d’aquest conjunt d’especialistes al capítol Rodoreda del sistema literari català actualitzen coneixements i amplien horitzons de percepció i de lectura.


Una altra raó és que el fet que, gràcies que Turia sigui, a hores d’ara, una de les publicacions literàries contemporànies més reconegudes – ha obtingut el Premio Nacional al Fomento de la Lectura-, Rodoreda arribi a un públic que no sempre té accés a la seva recepció crítica; habitualment, la crítica de l’obra rodorediana es produeix en català i per al públic catalanòfon. Turia ha contribuït, doncs, a eixamplar horitzons de recepció, de manera que ha sumat amb el conjunt de traduccions de Rodoreda en llengua castellana i la converteix en una de les figures més accessibles per a tota mena de públics del medi hispanoparlant.


Un tercer motiu de la importància del dossier és que tracta la figura literària de Rodoreda en tot el seu abast interdisciplinar. L’article d’Enric Bou situa globalment l’obra de l’escriptora en les perspectives crítiques de lectura des de l’actualitat, remarcant que es tracta d’una obra on es troben gèneres i veus de les que se serveix per a expressar l’aventura d’aïllament i de solitud que han marcat el segle XX. Carme Arnau dedica el seu article a la novel.la emmmarcant-la en la narrativa europea, mentre que Sergi Doria s’endinsa en la narrativa amb incursions vers la poesia i la crítica. A l’espera de l’exposició que ha de mostrar l’obra plàstica de Mercè Rodoreda, Mercè Ibarz es refereix a la relació entre l’escriptora i la pintura com una “experiència decisiva” rere les petjades de Paul Klee, Joan Miró, Dubuffet, Kandinsy o Henry Michaux. Joan Nogués tracta dels paisatges vivencials de l’escriptora; Juan Carlos Olivares, de l’obra dramàtica i les seves representacions; Pablo Pérez Rubio, de les adaptacions cinematogràfiques de la seva obra. Els editors de Rodoreda, J.M.Castellet, Daniel Fernández i Maria Antonia de Miquel evoquen amb Francisco Luis del Pino Olmedo la relació amb l’escriptora, i Pilar Aymerich el seus records de quan la va fotografiar. Sam Abrams hi escriu una nova visió sobre la seva poesia; Clara Janés hi descobreix les cruïlles entre somni i realitat; Joaquim Mallafré perfila els matisos de la autotraducció de Rodoreda del conte “Semblava de seda”; Roser Porta evoca la jove humorista de la Catalunya republicana; Carme Riera analitza la consideració literària que Josep Pla tenia de l’escriptora, i Àlex Susanna n’evoca una memòria literària personal. En el pla documental, es publica el text de l’entrevista que Joaquin Soler Serrano va fer a Rodoreda al programa de TVE, A fondo, el 1978, i la correspondència entre Rosa Chacel i Rodoreda és comentada i transcrita per Carme Arnau. Marta Nadal clou el dossier amb una biocronologia de l’escriptora fonamentada en “territoris vitals i espais de creació.”


Amb aquest conjunt d’articles i aproximacions, Turia suma en favor de la universalitat de l’escriptora i en favor de la literatura, és a dir, de la qualitat, un altre dels valors en què Rodoreda va excel.lir. Sempre, segons Enric Bou, amb aquella mirada que fa tremolar…

Publicat a Recvll (Blanes), juliol del 2008

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s