Home

>

De no haver estat pels anys de recerca, el rigor i la dedicació de David Jou i Andreu, la memòria del segle i mig llarg de l’aventura americana dels sitgetans s’hauria anat esborrant fins aquell moment en que la història desapareix deixant pas a la legenda.

Per sort, no ha anat així. Comptem amb una segona edició de Els sitgetans a Amèrica i Diccionari d’ “Americanos”, corregida i molt augmentada, fins el punt que fins i tot el experts consideren que, en realitat, es tracta d’un llibre diferent. Aquest va ser un dels punts de vista que el Dr. Lluís Costa, professor de la Universitat de Girona, remarcava en la presentació que en va fer el passat dissabte al Grup d’Estudis Sitgetans.

Un volum tan dens pot semblar d’àrida i difícil lectura. No és pas el cas del llibre de David Jou, tant per la distribució dels capítols – on un “Resum històric de Sitges” situa el lector en el context de referència, entre 1778 i 1936- com pel diccionari biogràfic que permet passar revista a la munió de sitgetans que van fer les Amèriques amb fortuna diversa.

S’hi explica i es documenta la via migratòria i la vida en terra americana i antillana dels que van tenir el coratge i la necessitat de deixar la terra natal cercant millor fortuna; s’hi detallen les vicissituds dels viatges, les activitats comercials, les societats mercantils, la importància dels vins locals per al comerç antillà – malvasia i moscatell…-. Es rastregen les passes dels sitgetans a Cuba a través de les activitats culturals, de lleure, patriòtiques i de beneficència que portaven a terme els centres catalanistes, el Grup Nacionalista Radical de Santiago, el Centre Català i el Blok Nacionalista Cathalònia de Guantànamo, l’Acoblament Sitgetà, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, així com la celebració de festivitats religioses, com la Festa del Vinyet. Es narra el retorn a la Vila, els americanos van importar costums, devocions – com el culte a la Virgen de la Caridad del Cobre-; es van reintegrar plenament a les societats recreatives locals – Prado i Retiro-; van deixar una forta empremta artística, urbanística i arquitectònica i van contribuir decididament al progrés de la Vila. Al llibre de Jou es manifesta amb tota evidència la justificació del tòpic que el 1900 afirmava que qui veritablement havia portat el progrés i la modernitat a Sitges era l’illa de Cuba…

Un dels capítols més interessants és el que descriu les guerres de la independència hispanoamericana, especialment pel que fa a Cuba. La divisió existia també entre els sitgetans, a una banda els independentistes, amb el general Josep de Miró i Argenter i el general Bartomeu Massó, i a l’altra la llarga lista d’espanyolistes que van lluitar a l’exèrcit espanyol i als batallons de voluntaris.

El Diccionari d’“Americanos” constitueix el gran repertori biogràfic dels que s’han pogut documentar dades, biografia, activitats i sovint, imatges gràfiques. Exemplifica i il.lustra què van ser les Amèriques per als sitgetans d’un en un i fil per randa, on cada vida és una aventura personal. És la concreció de la microhistòria en un miler de vides que van passar deixant empremtes de relleu divers i que ara, recobrant actualitat gràcies al llibre de Jou, esdevenen immortals perquè no se’ls perdrà més el nom i la mena.

Dos dels molts mèrits de Els sitgetans a America i Diccionari d’ “Americanos” són, d’una banda, les fonts documentals, i d’altra, la voluntat exhaustiva pel que fa al marc geogràfic i l’imaginari sitgetà. Jou ha manejat un conjunt de fonts documentals pràcticament inèdites, com són els arxius i papers familiars dels Almirall, Amell, Àrias, Bartés i Marsal, Julià i Ribas, Massip i Nin, Morando i Grau, Robert Gorgas, Sunyer i Carbonell i Vidal i Robert. Juntament amb els fons documentals dels arxius històrics de Sitges, Vilanova, Arxiu de Protocols de Barcelona, Arxiu Parroquial de Sitges i Archivo Histórico Nacional de Madrid configuren un cúmul impagable de dades contrastades i valuoses.

L’altra característica és la seva voluntat exhaustiva, cosa que converteix el seu autor no només en un historiador consolidat i exemplar, sinò que erigeix l’obra en un model. Tant de bo arreli en les poblacions catalanes de característiques similars a la de Sitges pel que fa a l’emigració i relació amb les Amèriques, perquè no es perdi la memòria d’un dels capítols més complexos i brillants de la història de la Catalunya moderna i contemporània.

David Jou i Andreu. Els sitgetans a Amèrica i Diccionari d’ “Americanos”. Aportació a l’estudi de l’emigració catalana a Amèrica 1778- 1936. 2ª edició. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 2008. (Sèrie Major; 3)

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 6 de desembre del 2008

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s