Home

>

Estimat avi Isidro,

Sé que fa dies que vas contemplant les anades i vingudes, i que has vist els anuncis a l’Eco i al Diari de Vilanova, les entrevistes a la ràdio i els espots a TVMaricel. Em consta que en parles amb l’àvia Adela, i que tots dos recordeu com vau començar la botiga en tornar de Cuba, amb més il.lusió pel fet de tornar a casa que amb gaires estalvis d’aquells anys, que a mi sempre m’ha semblat que per vosaltres van ser un autèntic paradís. Fins que les coses no van anar com esperàveu i vau embarcar de retorn a casa amb el nen Jordi, que ja tenia cinc anys. Vau fer escala a Nova York, vau passejar per la Cinquena Avinguda i vau visitar la catedral de Sant Patric; com l’àvia Adela ens explicava. Sapigueu que aquells balancins de boga que vau portar de Guantánamo encara fan patxoca i són comodíssims, sobretot als estius, i que les fotos de Cuba formen part del patrimoni familiar. Com també en forma el quadre de La Punta que us van regalar quan us vau casar i que teníeu al menjador de la casa de Guantánamo, i ara és a la botiga amb tots els honors.

Doncs sí: ja veieu que hem decidir celebrar els setanta cinc anys de Calçats Pañella, “setanta-cinc anys calçant moda”, com diu l’eslògan. Aquest aniversari ha estat un tema de conversa habitual al llarg dels darrers anys, especialment als dinars de Festa Major i de Nadal, que seguim celebrem amb la mateixa il.lusió de tota la vida, sabent que a vosaltres us agrada que ho continuem. Des de la botiga “mare” n’hem parat altres quatre: la dels parells solts (avui dia se’n diu “outlet”…), la de criatura (al que va ser la cansaladeria de La Torre de les Hores; suposo que amb l’oncle Antonet i amb la tia Maria ja ho vau comentar al seu moment…), la de calçat de dona i la d’home. I tot queda a casa. Ja comptem tres generacions: la teva i la de l’àvia, la dels meus pares i ara, l’Adela i la Carmen. La Ioia i jo no hem sortit botigueres, però ens encanta portar les sabates mes maques de Sitges…

Ens fa il.lusió celebrar-ho perquè és una manera diferent de recordar-vos a tu i a l’àvia, els vostres anys d’il.lusions i sacrificis, la vida sencera que vas dedicar a la botiga amb tot el teu afany. Eres un senyor distingit i elegant, amb molt de gust per a tot el que tocaves i una enorme capacitat de vendre, que vol dir convèncer i seduir la clientela que vas saber fer teva – nostra- amb un tacte exquisit. Encara vaig gent d’arreu que em parla de tu i et recorda sempre al peu del canó.

Nosaltres, pots comptar! El pare i la mare, que també hi han deixat la vida sencera, s’ho miren amb il.lusió per tot el temps que hi han viscut i pel futur que han sabut construir i que ha donat els fruits que tu mateix pots veure. L’Adela i la Carmen, que han viscut el dia a dia de l’esforç de tots plegats i des de la mentalitat de l’activitat comercial d’avui dia centrada a Sitges, però sense de perdre de vista Barcelona, Milà i París, encaminen “Calçats Pañella” per aquests anys del segle XXI. Com que les prestatgeries i aparadors ja n’han vist d’uns quants colors, tinc la seguretat que arribarem a fer els cent.

I per la resta, tot bé. Tots aquests anys que el pare ha dedicat a la botiga, l’Isidret els ha dedicat a la pirotècnica i s’ha convertit en un expert mestre creatiu i veterà. Els sis néts i nétes que l’àvia i tu teniu han proliferat, i avui compteu amb uns besnéts que són uns sols i que cobreixen tota la gamma d’edats des d’un als trenta anys: la Laia, l’Elisenda, en Carles, en Guillem, en Jaume, l’Alba, en Miquel, en Jordi i l’Aleix. La família continua amb la seva especial predilecció pels gats, i persisteix la raça de les “Negrites”. Sitges ha crescut enormement i el tipus de clientela ha canviat amb els anys i les generacions. Mantenim els descendents d’aquelles famílies que venien a comprar sabates per desenes a finals de cada estiu de cara a l’hivern i al curs escolar, i n’hem guanyat de nous. Aquests dies ens feliciten pels setanta-cinc anys i això ens fa goig perquè, en la nostra mesura, hem contribuit a configurar el Sitges d’avui des de la feina de la vida quotidiana. I t’ho devem a tu, avi, que el 1933 et vas armar de valor i d’il.lusió sense els quals no hauríem arribat on hem arribat.

En nom de tota la família al complet, un petó i una abraçada i moltes, moltes gràcies,
la teva néta gran.

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 21 de desembre del 2008

One thought on “>Carta a l’avi Isidro

  1. >Vinyet, encara no havia descobert el teu blog. Ho he fet avui, l’he obert i he anat mirant segons els títols…Aquest, el referent al teus avis, a la botiga i a la família, m’ha fet emocionar. Per la manera com els parles, com si fossin aquí, que per tu hi són. Buf! ja seguiré llegint els teus escrits, sobretot els que m’aporten vivències sitgetanes!Una abraçada! M.Pilar Muntaner

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s