Home

>

Hoste meu, dorms a la galeria; 
canten ocells però no et desperten:
tu sempre vetlles i veus
la pluja verda, l’alba roja,
la fruita d’or, el falcó reial.


Tu ets el pastor que vaga
solitari, de nit.
M’he desullat de tant mirar-te,
m’has emboirat de solitud.


Ombres, feresa, vent,
són la teva parla.
Volen orelles en sentir-la,
la penya es torna riu.


De genolls he caigut,
flectat segueixo invisibles passos:
no he d’assolir-te mai.
Ressono tot com el buc ple d’abelles.

Joan Vinyoli
Llibre d’amic
1977

Amb motiu del 25è aniversari de la mort de Joan Vinyoli aquesta tarda, a Begur, se celebra un acte d’homenatge amb ruta literària, taula rodona i recital de poemes.
M’hi afegeixo amb el darrer poema del LLibre d’amic, que tantes vegades rellegeixo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s