Home

>

Hi ha determinades situacions que de vegades no sónfàcils de detectar d’entrada, que semblen un cúmul de coincidències, que fins itot produeixen desorientació. ¿Cap on anem? ¿Preservar la identitat de la Vila,la riquesa, la diversitat i la força de la nostra societat civil, no sucumbirdavant de la massificació programada, poder continuar gaudint del que hem estati projectar-ho vers el futur al ritme canviant del segle i de l’entorn, noperdre qualitat de vida, trobar-nos de gust al Sitges d’avui i d’ara mateixsense nostàlgies…? Són, en un principi, objectius equiparables a bonesintencions i desigs compartits que ens aboquen en un sol tema de debat: elfutur de Sitges, el model de Vila que voldríem i el que ens espera, el seuenquadrament en el territori del país. 

El dia a dia, sobretot durant els darrers anys,ens enfronta a la dura realitat amb una Vila cada vegada més despersonalitzadai més massificada. El debat territorial, és a dir, la ubicació de Sitges i elseu terme en el teixit territorial de Catalunya n’és un exemple. Es contraposendos tipus de model: el de l’equilibri territorial basat en l’aposta per unterritori descentralitzat i en xarxa, i el metropolità, basat en la supeditacióal pes aclaparador i prepotent d’una Àrea Metropolitana que no fa sinofagocitar i despersonalitzar poblacions i identitats. 

Sitges es troba enmigd’aquest estira-i-afluixa  degut ala seva situació geogràfica i a la fàcil i ràpida comunicació amb Barcelona, unfet que no s’hauria de viure com una amenaça sinó com un guany. Però la realitats’entesta en mostrar el rostre més dur i ferotge. Fa uns mesos va sonarl’alarma de la possible instal.lació d’una planta incineradora a Vallcarca, comsi aquest tros de terme no s’hagués degradat prou gràcies a les pedreres quehan engolit terres, boscos i masies, humils i agrestos com eren. El projecte,prou definit, ve de l’Àrea Metropolitana, que utilitza l’antiga i conegudatàctica de situar fora del seu nucli però a prop i ben comunicat elsequipaments  conflictius. És peraixò que ens ha servit la millora de les comunicacions amb Barcelona? Un altredels eixos que fa bascular l’equilibri del terme és el creixement excessiu iben poc respectuós amb l’entorn de Les Botigues i de Port Ginesta. Serveix deben poc tenir el Parc Natural del Garraf delimitat i cuidat si s’ha decompensar amb voracitat urbanística i una massificació superlativa en tan poctemps. O és que interessa convertir el terme de Sitges en un apèndix del Baix Llobregat? 
 
Doncs sembla quesí. Al Ple municipal del passat dijous l’equip de govern va aprovar una mocióamb els seus sols vots i amb tota la resta en contra que revoca l’adhesió a lacampanya “Per una Vegueria pròpia”, configurada per l’Alt Penedès, BaixPenedès, el Garraf i l’Anoia que va aprovar el 2005 i es decanta obertament perla pertinença a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les raons són de pes: elcanvi de configuració de forces – és a dir, l’exclusió d’ERC el 2007 del governmunicipal, que n’era una de les entitats promotores juntament amb moltesd’altres – i el desacord amb la finalitat que es pretenia, ja que l’actualequip de govern “no comparteix els seus fonaments ideològics i dereestructuració del territori.” Les declaracions en dies anteriors de l’Alcaldei de regidors de l’equip de govern a Ràdio Maricel així ho corroboren. Si a méses té en compte que l’estructuració territorial per mitjà de la llei que l’hade determinar està en correlació directa amb una futura i necessària llei electoral,l’interès de desvicular Sitges – i em temo que el Garraf – del projecteVegueria Penedès s’entén del tot.Aquesta és larealitat en que ens movem. 

Sóc de l’opinió que de la mateixa manera que unabona part de la ciutadania de Sitges es va manifestar a favor de la VegueriaPenedès individualment i per mitjà d’entitats  i que la moció de 2005 va ser acceptada satisfactòriamentper la població, la decisió de l’actual equip de govern és, pel cap baix, desafortunadai contraproduent. Però, sobretot, crec que és una càrrega de profunditat contral’equilibri territorial i la identitat històrica i geogràfica de Sitges, iquedi clar que quan escric històrica no l’assimilo a l’arqueologia, sinó alfutur. De debò convenç la idea de convertir-nos, a tots els efectes, en unapèndix del Baix Llobregat, en el Baix del Baix? 

La personalitat, lasingularitat de Sitges és un bé al que crec que no hem de renunciar, i menys acanvi de res. O de gairebé res. Aquesta és una opinió convicta de ciutadana;per res no voldria que anys a venir algú pensés que quan ens jugàvem laidentitat de Sitges jo mirava cap a un altre cantó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s