Home

>

 ¿Per què cal que una ciutat sigui tan bruta,
escrostonada, corrupta, decadent,
on cada edifici que restauren
és un insult a la resta dels palaus?
S’obren les places en columnes de marbre
i per terra s’arrauleixen gats i tombes
a l’escalf del sol clement d’hivern.
Tots els colors de l’ocre rivalitzen
per admirar l’esguard que es recomforta
en la contemplació de l’ordre de les ruïnes,
en l’altivesa de façanes que emergeixen
alçant-se des del buit.
La ciutat enlluerna i va teixint
la teranyina dels afects i els records
– Piazza di Spagna, Via Condotti, Lungotevere –
on s’acomoden el cos i l’esperit
havent pactat l’acord per única vegada.

Poema publicat a Les ales del buit, Cafè Central 1997.
Les fotografies són de Frèia Berg. Fetes a Roma, gener del 2010.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s