Home

>

He passat un temps llarg enviant correus, textos i noms amunt i avall fins que finalment he vist publicat un dels llibres on més m’ha agradat de prendre part. Em refereixo a El otro medio siglo. Antología Incompleta de Poesía Iberoamericana, el volum que aplega un significatiu conjunt de poetes nascuts als anys vint i consolidats i influents en la poesia de la segona meitat del segle.
Coordinada pel professor, assagista i crític Antonio Domínguez Rey, l’obra presenta un vast panorama de poetes iberoamericans reunits des de la varietat i igualtat de llengües peninsulars i d’Amèrica Llatina, amb  cent onze poemes en la llengua original llevat del basc, presentat en versió bilingüe. Poder col.laborar en aquest projecte, a més de feina, ha estat tot un plaer. He compartit el volum amb Gilberto Prado Galán, Annabela Rita, Eucanaa Ferraz, Eduardo Coelho, Patri Urkizu Sarasua i Antonio Domínguez Rey que, en qualitat de coordinador, va establir el necessari criteri del nombre de poetes i de poemes. 
És sabut que per als antòlegs els criteris són sinònim de limitació i d’oligació justificatòria de la tria i aquest ha estat un dels exercicis que més m’ha agradat. Perquè després dels criteris del coordinador vaig haver d’establir els propis per garantir la coherència del projecte però, alhora, em vaig trobar amb el devesall de noms que convertien una tria aparentment fàcil en una tasca difícil i compromesa. Vaig optar per dos principis irrenunciables. Un, el territorial, i així vaig elaborar una primera llista d’entre els poetes dels Països Catalans, l’Alguer inclós, que s’ajustessin al criteri cronològic. L’altre, el de gènere, perquè és sabut que la invisibilitat de les dones poetes és endèmica – vaig analitzar la qüestió a l’antologia Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1997) – i les vaig voler incorporar de manera visible i fefaent. Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto, Josep M. Llompart, Blai Bonet, Marius Sampere, Miquel Martí i Pol, Feliu Formosa, Joan Margarit, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas i Pere Gimferrer han estat els poetes triats en base al criteri cronològic, la respectiva qualitat literària – per a mi aquest és un valor irrenunciable – i per la consolidació i influència generacional que han exercit en major o menor intensitat – d’un Gabriel Ferrater a un Miquel Martí i Pol, d’un Màrius Sampere a un Blai Bonet… 
El panorama no és complet per diverses raons. El topall del nombre i dels anys de publicació i consolidació han fet que quedessin fora Montserrat Abelló i Josep Palau i Fabre, exilats els anys de la postguerra; Rosa Leveroni, Marià Villangòmez, Joan Vinyoli,  Joan Brossa, Bartomeu Fiol, Albert Ràfols Casamada, Joan Fuster, Ramon Xirau, Francesco Manunta i Rafael Caria, pel decalatge entre les dates de naixement i l’eclosió de l’obra publicada; d’altres, per la necessitat peremptòria de triar.  La continuïtat, la modernitat i la innovació són els contextos situacionals dels poetes, emmarcats per dues antologies senyalades de la historiografia literària catalana: la de Joan Triadú, Antologia de la poesia catalana, 1900-1950 i la de J.M.Castellet i Joaquim Molas, Poesia catalana del segle XX.  
El pròleg que acompanya la tria constitueix el seu element complementari perquè situa els poetes dins del sistema literari català sincrònicament, explicant la seva evolució i, amb ells, la de les generacions successives, des dels poetes de la col.lecció dels anys setanta “Llibres del Mall” fins els Imparables(2004) i els valors nous i joves que figuren a Pedra foguera(2008). Perquè el próleg és una altra part de l’iceberg a les antologies i un element necessari perquè el panorama presentat ho sigui des de la coherència crítica. Ha estat feina, sí, però sobretot ha estat un gran plaer.



3 thoughts on “>UN CÀNON POÈTIC DEL SEGLE XX

  1. >Moltes gràcies, Xulio,moltes gràcies, Emigdi.No ha estat gens fàcil, certament, i per això la introducció que vaig redactar constitueix un panorama de la poesia de postguerra que va més enllà dels presupòsits i criteris establerts per a l'antologia.

  2. >Apunt excel·lent. Felicitats per la feina. Fer una antologia és molt difícil, i més en l'àmbit dels Països Catalans. Sempre ens podem deixar autors importants. Ara em ve al cap per exemple Olga Xirinacs. Jo també he fet una antologia de poesia ebrenca, que hem publicat en una editorial del Vendrell. Sent un “ambit més reduït, tamb´´e ha estat molt complicat, i no exempt de crítiques.salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s