Home

>

 

Davalla dolçament un silenci glaçat
teixint el lli que atreu i que empresona.
Mai no he tastat tanta set de naufragi.
Les formes reneixen de biaix
brancam nu del jardí,
besllum de tarda
i la foscor blaveja.
Desig de neu.
Abraço la carícia del llençol, tan lleu,
i la sordina fosca del cant que l’acompanya,
cristall sobre cristall on el miratge s’acompleix
i em bressa ja per sempre l’embolcall de glaç,
tàlem de flors que van tocant a mort.

Hivern, 2010
El Laberinto de Ariadna. Pliego de poesía. Poesía catalana contemporànea, núm. 20 (2010) 






Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s