Home

>

Rellegint l’obra poètica de Rosa Leveroni vaig a parar a l’Antologia de la poesia catalana de Joan Triadú (1950), un estat de la qüestió poètica que engloba el panorama general de la poesia catalana del moment. La darrera havia estat la de Martí de Riquer, Joan Teixidor i Josep M. Miquel i Vergés (1936), Antologia general de la poesia catalana.

Joan Triadú situa Leveroni juntament amb Clementina Arderiu, Joan Vinyoli i Joan Llacuna en un capítol que titula “La passió delicada”. El títol es deu a Leveroni, al “contrast entre la violència de la sinceritat i la suavitat en l’expressió” que converteixen la seva lírica en una “síntesi de passió i delicadesa”.

Una altra opinió del crític voreja l’essència de la poesia:
El cor del pota i d’una poesia és nu i sol, amb la unitat almenys d’un univers i amb aquella soledat que enllaça, a través de la vida, la naixença i la mort.”

Dos fragments de Leveroni i de Vinyoli ho corroboren.


Podran florir els estels, florir les roses
i el món espurnejar de meravelles,
i sols ho copsaré dins els teus braços:
jo veig el món en la teva pupil.la.

Rosa Leveroni, Joia, II



Ai, aquest doll, aquest vessar d’amor
que es perd en l’aire i en les coses!
Tant que voldria el cercle
tancar: de tu a mi de jo a tu cloent-se
la via i res ja no ens perdria
d’aquest immens, insadollable anhel!

Joan Vinyoli, Oh estrènyer les mans on batega…

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s