Home

>

Fixat l’extrem rebel, tranquil.
Un ex-vot, la realitat?
Dubtes, quan dubto, existint.
Pleniluni amb baladres, veus?
Obscura llum brillant pel cel
i que transporta algun missatge
que no sabrem entendre bé.
El poema de vida plàcida
s’aprofita, com el porc, tot
sencer: pintem-lo, que és diumenge,
i després l’abandonem, eh?
El sol ha heretat de la lluna
la misantropia del foc,
encesament vermella, roja,
i la grogor dels ignorants.
Silenci de felicitat,
illes perdudes de la son,
recuperada il.lusió.

Tot ha vingut dels balades i del pleniluni, de manera que en Bartomeu Ribes Guasch m’ha enviat aquest poema amb permís de penjar-lo al meu bloc. L’acompanya una fotografia de Frèia Berg de la sèrie Baladres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s