Home

>

D’un jardí a l’altre. 

Així s’ha esdevingut la descoberta de la poesia de Maria de la Luz Uribe (Santiago de Chile, 1936 – Sitges, 1994). En vam rebre un tast tan breu com intens el matí que de comiat dels poetes de la 4a Festa de la Poesia a Sitges. Va ser a jardí de casa seva, el de la buguenvíglia que ombreja la vorera de la casa familiar. La buguenvíglia és la planta més visible perquè viu totalment abocada enfora però a dintre la vegetació envolta les paret i creix amunt esponerosa, abeurant la llum, les arrels en terra de fertilitat divuitesca que encara, quan se li permet, va mostrant la força dels orígens. 

Fernando Krahn i Maria de la Luz Uribe van recalar a la casa i al jardí poc després del cop d’estat a Xile amb tres criatures petites que van ocupar tot el temps i l’atenció de la seva mare. Ella, dona de lletres, amb una modèstia que la reduïa davant de tothom a escriptora de llibres per a infants, tenia sòlids coneixements de dramatúrgia i era també assagista. Els que la coneixíem pensàvem que era gairebé impossible que Maria Luz no hagués escrit més del que el que havia publicat. Quan s’extingí prematurament, als cinquanta-vuit anys, semblava que ja ho havia donat tot. 


No va ser així. Al cap d’un temps Fernando Krahn em va comentar que havien sortit carpetes de versos escrits per la seva muller. “En casa sabíamos que expandía sus sentimientos secretamente en cuadernos y ocasionalmente podíamos leer algún poema dedicado a alguno de nosotros. Respetábamos su introversión sin saber exactamente que allí se fraguaba una obra importante” Els va llegir, els va compartir amb els fills. La filla gran, Fernanda, va obrir una pàgina web on dóna una primera notícia dels poemes de la seva mare i en va començar la transcripció i tots plegats van convenir sobre la necessitat de fer una edició tal com ella mereixia il.lustrada amb els dibuixos d’ell. 


La mort sobtada de Fernando hauria pogut truncar el projecte, però només va ser una aparença de perill. Amb motiu de la 4a Festa de la Poesia a Sitges, en la que els Krahn col.laboren des des inicis, ens va oferir la gran sorpresa del primer tast dels poemes de Maria de la Luz. Els va llegir Santiago amb veu emocionada i els seus interludis de silenci s’afegien a la cadència dels versos. Al cap d’uns dies els germans Krahn Uribe van convidar-nos a celebrar el dia de l’aniversari de la Maria de la Luz amb una lectura dels seus poemes una tarda de diumenge a l’Hotel Romàntic.


Ombrívol i civilitzadament selvàtic, el jardí del Romàntic té, entre altres encants, les pedretes que anuncien la presència dels que hi transiten. Un sorollet de còdols que em remet a la infantesa, quan els jardins no eren de rajola i gespa intercalades o de ciment pintat de vermell. Les pedres menudes, rodones i xerraires entraven per les sandàlies i s’esmunyien dins de les bambes, mocasins i sabates amb cordons per més que caminéssim gairebé de puntetes. El jardí del Romàntic encara fa aquest sorollet, que ja s’ha convertit en intemporal. Amb un petit grup d’amics, artistes i poetes vam compartir un vespre dels que retroalimenten per uns quants dies seguits. 


La descoberta d’una poesia de contingut profund i d’aparença senzilla, la reflexió sobre l’escriptura poètica, la lectura individual des del sedàs de cadascú, compartint records i posant al dia el què hauria estat l’obra poètica de la Maria de la Luz si s’hagués conegut en vida seva van ser motiu d’una d’aquestes llargues vetllades estivals que comencen a l’hora que la calor s’apaivaga i es clouen a la llum de les estrelles. Els primers poemes daten dels catorze anys i va continuar fins el final dels seus dies. Sentíem una veu intimista com Emily Dickinson; la dicció influïda per la mística castellana del Segle d’Or; la profunditat existencial marcada per la sensibilitat d’una dona del segle vint. 


Els poetes convenim en el caràcter secret de l’escriptura perquè és fruit d’una determinada noció de la intimitat i sovint, sense saber-ho, escrivim versos que són premonitoris. Maria de la Luz Uribe té, ara, tot el temps a favor perquè la puguem llegir al complet.

 





Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s