Home

>

La mar era un vidre plomós i res no es movia. Tan quieta que algú va demanar a un del país si sempre era així. Sí que ho és, li va respondre l’altre, llevat de quan bufa la tramuntana, llavors ja cal que te n’amaguis i no surtis de casa, però també hi ha qui se la mira des de la barca, a la badia. Rosa Leveroni, a la seva barraca de Portlligat potser se l’havia mirada des de tots dos llocs.

Ens vam aplegar a Portlligat davant mateix del portal de la barraca que Leveroni va habitar i que, finalment, va vendre a Salvador Dalí, amb qui va mantenir una bona relació d’amistat i veïnatge. Fins el punt que Dalí, que era ell mateix, li dedicava els seus llibres i li va estampar un dibuix a l’àlbum d’autògrafs que la poeta tenia a Portlligat i que revela el cercle d’amistats literàries i personals dels anys de la postguerra en aquell petit univers que es va saber construir a mida de la vida que havia triat. 
El mateix on J. V. Foix hi va escriure els versos 
Era tot sol, ombrós, entre ombres velles,
Figuratiu d’una altra ombra a l’escar
On amarina entre xarxes esteses
El son de tots, en febrejants foscants.(1)

Un dia a Cadaqués amb Rosa Leveroni va ser la culminació dels actes del centenari de la dona de lletres, organitzat per l’Institut Català de les Dones i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col.laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura – IEC i l’Ajuntament de Cadaqués. Entre Portlligat i Cadaqués es van esdevenir els moments més emotius de la diada: el recital poètic i la presentació de l’ Obra poètica completa (CCG Edicions), a cura d’Abraham Mohino, que va tenir l’amabilitat de convidar-me a escriure’n l’epíleg.
Els poemes dits a Portlligat constitueixen una antologia de Rosa Leveroni triada pels poetes guardonats amb el premi que porta el seu nom i que es podrà llegir al quadern del centenari que ha de publicar la Institució de les Lletres Catalanes. Des del Testament, llegit al petit cementiri blanc en el transcurs de l’ofrena floral, a la vora de 

…l’olivera d’argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit;
la bandera d’oblit d’una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca
fins al que poema que li havia dedicat Quima Jaume, Portlligat sense tu, recitat per la seva amiga Rosa Giró.
Amb Montserrat Riba, Víctor Sunyol, Rosa Font i Massot, Ricard Creus, Josep-Ramon Bach, Margarita Ballester, Anton Carrera, Tònia Passola, Cèlia Sànchez-Mústich, Lluís Calvo, Mireia Lleó, que té a punt un Mirall de versos que són tornaveu i cant a partir dels de la poeta; la seva traductora al rus, Elena Zernova, amb Pere Maragall, Iolanda Pelegrí, Àngels Torras, Rosa Ardid, Quim Curbet, Abraham Mohino i Mercè Serra Leveroni, que van prestar la veu als poetes que no hi havien pogut venir, vam celebrar la poesia de Rosa Leveroni amb la mateixa passió que ella hi posava en escriure-la.


Vam ser molts, vam ser tres, vam ser dos, vam ser ú, hi érem tots. Ella ens contemplava amb la seva cara de lluna plena per damunt dels xiprers vells que ombregen el portal de la barraca sota un sol gris de migdia emmirallat en la mar de plom.
(1) J.V.Foix, “¨Érem tres, érem dos, era jo sol, érem ningú…” On he deixat les claus
(1953). De l’ Àlbum de Portlligat, de Rosa Leveroni.

3 thoughts on “>VERSOS A PORTLLIGAT (Un dia a Cadaqués amb Rosa Leveroni)

  1. >Són del tot importants les amistats il·lustres que puguis exhibir i que surtin després a la teva biografia: / era amiga de/ dona de/ s'escrivia amb / catedràtica de / tertuliana de/… És una pràctica massa corrent que els historiadors literaris lliguin l'autor que estudien, amb personatges més o menys cèlebres al seu moment i entorn i que donen llustre a l'obra que preparen.És important per l'autor saber obtenir satèl·lits que et facin ronda i coixí. Ho constatem cada dia. Que l'obra sigui més o menys consistent – i ara no em refereixo a Rosa Leveroni-, no hi fa res si tens una cort que t'empara.Bé pels actes institucionals que ens expliques, Vinyet.

  2. >Va ser una jornada esplèndida, tant per la presència de la poesia com per l'homenatge en sí. Tenir l'obra completa de Rosa Leveroni servirà pequè de nou se'n parli, es difongui i tots plegats poguem llegir poemes inèdits fins ara. El mar era de plom i els que hi érem sabem que hi ha persones que no acaben de morir mai, perquè la seva obra els fa permanents en el temps. Gràcies per la feina d'organització , tant per part teva com de la Rosa Ardid.

  3. >Un dia esplèndit, amb la companyia de la poesia i del record de Rosa Leveroni. El record i la presència, perquè hi ha talents i sensibilitats que mai no moren. Gràcies per organitzar, tu i la Rosa Ardid, tan entrenyable homenatge.Mireia Lleó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s