Home

>Sóc com aquella fulla – mira – 
sobre la branca nua que aguanta
per miracle. 

Nega’m, doncs. Que no s’entristeixi 
l’edat feliç que t’il.lumina amb delit
i que per a mi es retarda amb impulsos d’infant. 

Diga’m tu adéu si jo no en sóc capaç.
Morir no és res; el difícil és perdre’t.

Umberto Saba, “Tres poemes antics. III, Fulla” . Mediterrànies (1946)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s