Home

>

Per tu va caure el vent que m’assolava
la casa desolada.
Per tu va callar el mar, com un lleó ferit
que dòcil ara et llepa es peus amb llengua tèbia.
Per tu s’atura el sol
sobre a ratlla d’ombra dels boscos de ponent
i s’adorm flamejant als teus cabells.
I a l’hora del foscant
una brisa de llum de vapor de mercuri
s’enarbora quan passes transfigurant la nit.
Ordenes elements, governes meteors,
apaivagues les penes amb un gest
i els ocells carnissers
reposen amansits a les teves espatlles,
els vells canten per tu rares salmòdies
i de les mans et brollen aigües simples
i de la boca noms medicinals.


Per tot això he viscut.
Per les paraules noves
que no m’has murmurat, vull viure encara.

Quim Español, 70 poemes (2007)
La fotografia de Frèia Berg  pertany a la Suite de l’heura roja (tardor 2010)

One thought on “>GRATITUD, de Quim Español

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s