Home

>

Elena Zernova m’escriu des de Sant Petersburg. Em parla i de les classes a la Universitat de Sant Petersburg i de seves traduccions d’escriptors catalans – Santiago Rusiñol, Rosa Leveroni, poetes i narradors  contemporanis – al rus. Les fotografies que m’envia mostren com la blancor de la neu abasseguen el paisatge. Com el devia veure la poeta Marina Tsvetàieva l’hivern de 1941, i com vaig imaginar al poema que li vaig dedicar a Jardí d’ambre (1998).



Hivern de 1941


Ja no troba consol en llibres ni en dibuixos
que omplien de colors els vidres de la neu,
els somnis de festeig, una alegria quieta,
esventada la cendra dels records.
El món no es construeix amb ombres fragmentades;
la roba, trista i fosca, admet l’últim pedaç.
Contempla l’espurneig del glaç i la gebrada
a l’antiga pastura. Arriben mesos llargs
i sap que, aquest hivern, envellirà de pena.










7 thoughts on “>MARINA TSVETÀIEVA, LA NEU…

  1. >Tantes coses es van perdre en les vastes soledats glaçades…D'"Arxipèlag Gulag", de Solshenitzin, en faria llibre de text.Però queda la veu de les poetes i la de qui les recorda, també en vers.

  2. >Felicitats i molts anys i bons, i encara uns versets d'homenatge a la teva feina i a Tsvetàieva:Marina a l'hivernla neu que no veigrecord és obliti blanca la músicala part més calladad'aquest sentimentdespumat i agònicno sé si m'estimesno ho sé t'he perdutles coses el celtot és amagati no ho sé trobarMarina la martambé s'enretiracomença la foscacomença començano hi ha soledatno hi ha companyia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s