Home

A manera de divisa, passat aquest vuit de març de 2011. Pensant en aquest repte incessant m’he servit del poema de May Sarton, traduït per Montserrat Abelló a Cares a la finestra (1993).

ARA ESDEVINC JO MATEIXA…

M’ha calgut

temps, molts anys i llocs;

He estat dissolta i trasbalsada,

he dut la cara d’altra gent,

he corregut embogida, com si el Temps hi fos,

terrible i vell, i m’avisés a crits:

“Afanya’t, o et moriràs abans de…”

(Què? Abans no arribi el matí?

O el final del poema sigui clar?

O l’amor segur dins la ciutat closa?)

Ara, ben quieta, ser aquí,

sentir el meu propi pes i densitat!

L’ombra negra sobre el paper

és la meva mà; l’ombra d’un mot,

mentre el pensament forma a qui el conforma,

cau pesant sobre la pàgina, se sent.

Tot es fusiona ara, s’amalgama

del desig a l’acció, de paraula a silenci,

la feina, l’amor, el temps i la cara

recollits en un sol gest

intens de créixer, com les plantes.

 

(Llegit, i pensat, el 8 de març de 2011)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s