Home

Hi ha un poema de May Sarton (1912-1995), traduit per Montserrat Abelló en una de les obres que més ha fet per difondre en català la poesia escrita per dones, que parla del repte, assolit, de ser una mateixa. El llibre, una antologia de poetes anglosaxones contemporànies, es titula Cares a la finestra (1993 en primera edició, exhauridíssima fins que el 2010 ha estat recuperat per Galàxia Gutemberg).

 

Hi ha textos memorables que el dia 8 de març m’agrada rellegir i difondre. Pel que diuen i, sobretot, perquè fan pensar sobre la condició femenina des de la contemporaneïtat i l’actualitat. Penso en l’abisme polític, cultural, social i econòmic que separa les civilitzacions i en la impossibilitat de l’exercici dels drets humans per part de les dones sotmeses a circumstàncies que per a la nostra civilització són inimaginables; això malgrat els mals endèmics dels maltractaments de tota mena, de la prostitució i de les misèries que engendra el denominat primer món. Escric pensant en totes nosaltres, en amigues, conegudes i desconegudes que formen part d’aquesta Europa i d’aquesta societat que encara és tan covarda i sotmesa a prejudicis ideològics que impedeixen denunciar desigualtats, abusos i la impossibilitat de les dones a l’hora d’accedir i exercir drets fonamentals en nom de circumstàncies catastròfiques de moltes menes, religions fonamentalistes i tradicions inhumanes.

 

Un altre poema memorable del llibre traduït per Montserrat Abelló és el de Muriel Rukeyser (1913-1980) “Mite” sobre el dialeg entre Èdip i l’Esfinx que, amb un ironia que talla, explica fins a quin punt l’assimilació de la identitat de la dona a la de l’home és un mite perfectament desmuntable:
Molt després que Èdip, vell i cec anés pels camins. Va sentir una olor familiar. Era
l’Esfinx. Èdip li va dir, “Vull fer-te una pregunta. Per què no vaig reconèixer la meva mare?” “Vas donar la resposta equivocada”, contestà l’Esfinx.
“Però, això era el que feia que tot fos possible”, va dir Èdip.
“No”, féu ella. “Quan vaig preguntar què camina amb quatre potes al matí, dues al migdia, i tres al vespre, em vas contestar. L’home. No en vas dir res , de la dona”.
“Quan es diu Home”, contestà Èdip, “s’inclou la dona també. Tothom ho sap això”.
Ella va dir, “Això és el que et penses”.

El poema de May Sarton, “Ara esdevinc jo mateixa”, escrit en tot un altre to, narra el procés d’una presa de consciència i de construcció personal del que, en el seu cas, forma part l’escriptura:

M’ha calgut

temps, molts anys i llocs;

He estat dissolta i trasbalsada,

he dut la cara d’altra gent,

he corregut embogida, com si el Temps hi fos,

terrible i vell, i m’avisés a crits:

“Afanya’t, o et moriràs abans de…”

(Què? Abans no arribi el matí?

O el final del poema sigui clar?

O l’amor segur dins la ciutat closa?)

Ara, ben quieta, ser aquí,

sentir el meu propi pes i densitat!

L’ombra negra sobre el paper

és la meva mà; l’ombra d’un mot,

mentre el pensament forma a qui el conforma,

cau pesant sobre la pàgina, se sent.

Tot es fusiona ara, s’amalgama

del desig a l’acció, de paraula a silenci,

la feina, l’amor, el temps i la cara

recollits en un sol gest

intens de créixer, com les plantes.

 

Hi ha tant registres per a la reflexió com caràcters i voluntats. Una vegada més m’he servit de tres poetes, comptant-hi la traductora, per celebrar a la meva manera el 8 de març que, més enllà de la transformació carnavalera, és data marcada en pedra blanca. La nostra és una llarga i interminable marxa d’alliberament. Cadascú des de la pròpia consciència, en les seves circumstàncies i amb el necessari i imprescindible sentit de la solidaritat. Per nosaltres mateixes.

La il.lustració reprodueix el retrat d'una dona romana. És una pintura de l'època pompeiana. 

2 thoughts on “NOSALTRES MATEIXES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s