Home

Aquest plorar de fonts desconegudes,

aquesta brisa lleu com un pas d’ala,

aquest perfum de flor que té la posta

i el crit del primer estel… Tot el misteri

que sento en el respir de la natura,

me l’ofrenaves tu? ¿És que seria

com el dolç despertar d’Eva insegura

a l’alba del seu món? És que, com ella,

he de trobar-li el nom a cada cosa

en pur actea d’amor? Ai pas dels núvols

i rialla del mar; rosa vermella,

flames de rossinyol, estanys en somnis

sota d’ales rabents; ai melodia

de les canyes d’argent al clar de lluna!…

Tot m’ho donaves tu quan el teu rostre

es girava vers mi i dins els braços

vaig descobrir els teus ulls?

Rosa Leveroni, Obra poètica completa. A cura d’Abraham Mohino i Balet. Girona, Curbet Edicions, 2010.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s