Home

Mirant des del silenci vaig aprendre de tu

el miracle dels geranis riallers,

l’oculta seducció de les falgueres,

l’alegria dels boixacs i la florida,

dolça i tenaç, de roses que plantaves

en l’ampit escàs de la nostra finestra.

Jo t’ho celebrava des de dintre,

no pas de dins de casa, sinó de més endins.

les plantes vivien per les teves mans

que transmetien l’instint de sobreviure

i créixer en la bellesa, ni que fos

per a un escenari tan modest

com el fràgil i petit balcó de casa.

T’agraeixo que m’hagis ensenyat

allò que no s’aprèn ni als llibres ni a l’escola.

Ara tinc un jardí que no sé habitar

i per això em sé mala deixebla.

Però, en canvi, crec en aquell instint

tenaç de sobreviure i de transmetre

que em penetrà ben bé dels dels orígens.

Viuràs sempre al jardí, en nosaltres quatre,

i jo, potser, en gris paper de versos.

Vinyet Panyella, Jardí d’ambre. Barcelona: Columna, 1998.
Fotografies de Frèia Berg (2010).

One thought on “INFÀNCIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s