Home

Llarga i nocturnal conversa amb Susanna Rafart sobre el que ens ateny: la poesia, la literatura, la vida. Una part de la conversa gira sobre els dos llibres que ja han vist la llum pública i que han estat ben rebuts entre lectors i amics però encara a l’espera de la recepció crítica. L’un, L’ocell a la cendra (2010) a Labreu

“De pedra i foc no n’ha rebut l’afront”.

L’altre, Gaspara i jo sobre l’amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb interevencions presents, 21e premi Ciutat de Tarragona de Biografies, Autobiografies, Memòries i Dietaris Rovira i Virgili (Arola editors, 2010), és un llibre d’esquisida escriptura on cada paràgraf, cada línia, és pulsió i fusió  de gèneres i diccions: poesia, traducció, biografia, narrativa, assaig, un aiguabarreig que fineix a cada capítol amb un dels sonets de Gaspara. El poema: “la nova forma expressiva que s’ajusta al sentiment”.

(VIII)

Se così como sono abietta e vile

Si per ser dona sóc abjecta i vil

i puc per tant portar més alt el foc,

per què no he de poder almenys un poc

mostrar-lo al món en traça i en estil?

Si Amor amb nova espurna d’un estil,

d’on no em podia moure m’alçà a lloc,

per què no ha de poder amb conegut joc

fer pena i cantilena en un sol fil?

I si no pot ser causa de natura,

potser ho farà un miracle que per força

traspassa i romp i venç tota mesura.

Com sigui això tan clar no es pot destòrcer;

ho provo a gust perquè per gran ventura

em sento al cor que un nou estil reforça.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s