Home

Corre dins l’aigua un nou foc i el corrent no s’atura a apagar-lo

no sap l’aigua que escriu flames d’amor al seu curs

i deixondida en els blens que es desfan del torrent que depassa

baixa a estanar-se en el gorg clr i transparent del demà,

per defallir dins del fons ja secret del seu son més impur.

Ni els pollancres ni els oms s’obren a beure’n la set

quan el saüc de negror tinta l’aigua que va incandescent

marges endins del seu fus, cap als seus cercles de por.

Qui tem tancar-la a la presa si en ella mateixa ja és brasa,

mot sec d’un vell relat, gota incendiada i rellent?

Són els amants aquesta aigua: no tenen camisa de força

que lliga el seu cos, duen les cordes al coll,

ploren el foc i de cendra alimenten els ulls, i en la cambra

argentina de llum, calma i follia, els sorprèn

cada abraçada furtada al descens de la vida que aprima

totes les hores que d’ells arbres molt lluny han sabut.

 

Susanna Rafart, La mà interior. Barcelona: Meteora, 2011. Poesia

 

 

 

2 thoughts on “ELEGIA DE L’AIGUA INCANDESCENT, per Susanna Rafart

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s