Home

Mesclem altre cop

els mots de la tribu

per si de sobte es mou el mar

en el poema

o bé entre rulls vermells de vespre

l’aigua del riu.

 

El blat de moro a la porxada

és una veu punyent quan alliberen

de fulles la panotxa.

Més amunt del camí

cap a la torre de les gralles.

I més amunt les roques

cobertes d’arbreria

forta: per exemple roures

anyencs o bé dures alzines

secularment immòbils.

 

Olor de mar. El sol crema desfet

i jo deliro. Sempre,

tu ets, on siguis, lluny.

 

Joan Vinyoli, Encara les paraules

Fotografia de Frèia Berg (2010)

 

 

 

 

 

 

One thought on “ELS TROSSOS (Joan Vinyoli)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s