LA BIBLIOTECA DE SITGES: UN ANIVERSARI ESPERANÇAT

La Biblioteca Popular Santiago Rusiñol compleix setanta-cinc anys al servei de la cultura, del patrimoni i de la població sitgetana. És un aniversari condicionat per la situació de mancances que ha anat acumulant i que han esclatat en els darrers anys, enfront de les quals no hi ha hagut capacitat de reacció per part de l’equip de govern. Ben al contrari, a més de deixar-la en una situació pressupostària que en algun exercici ha estat estrictament mileurista, va deixar de banda la construcció del nou equipament de biblioteca i arxiu perquè no el considerava prioritari enfront d’altres interessos i opcions difícilment justificables.

Una biblioteca pública, i la de Sitges ho és, és l’equipament més emblemàtic de la cultura i un bé social per definició. La seva pròpia missió i vocació es defineix per proveir la ciutadania dels elements d’accés al coneixement i a la cultura de manera lliure i gratuïta i per a tot tipus de població. Aquest principi, irrenunciable, es practica a Catalunya des de que el 1918 la Mancomunitat posa en marxa la xarxa de biblioteques populars – una denominació d’època plenament vàlida aquest segle XXI. Per bé que històricament existeixen antecedents d’iniciatives públiques i privades desde fa cosa de dos-cents anys, la primera articulació d’una xarxa amb sentit de país i de servei públic la devem a Prat de la Riba i a la Mancomunitat de Catalunya.

Sitges no va comptar amb biblioteca pública estable i oberta al públic fins el juny de 1936, tot i que hi ha intents previs que mostren l’interès vers la seva existència; el bloc que amb motiu del 75è aniversari la Biblioteca ha obert i que és de lectura i consulta del tot recomanable en dóna compte a partir d’estudis ja existents i de noves recerques. Les celebracions del cinquè aniversari de la mort de Rusiñol, que són, des de llavors, les celebracions de l’herència que Sitges en va rebre, van ser especialment brillants el 1936. Gràcies a l’impuls de la Junta de Museus, a l’Ajuntament i al govern de la Generalitat republicana es va posar en marxa la reutilització del Palau de Maricel destinant-lo a usos culturals: la biblioteca a la casa que havia estat de Miquel Utrillo i diverses dependències amb la instal.lació de l’ampliació de la col.lecció de forja rusiñoliana amb la Col.lecció Plandiura de ferro forjat, la Col.lecció de pintura local i la Col.lecció de Marineria d’Emerencià Roig i Raventós – de fet, el primer museu marítim de la Catalunya del seu temps -. Encara, i per si fos poc, s’hi va reunir l’exposició de quadres del Greco existents als museus i col.leccions de Catalunya. Si algú hagués assegurat a Utrillo que quinze anys més tard de l’esfondrament del projecte de Maricel l’edifici que ell havia construït cobraria de nou significat en el panorama artístic i cultural de Sitges poc que s’ho hauria cregut i Mr. Deering hauria mostrat la seva expressió més impertèrritament escèptica.

L’esclat de la guerra, la revolució i el franquisme van destruir vides, projectes i il.lusions individuals i col.lectives. La Biblioteca en va sobreviure amb censura, limitacions i privacions que només van ser atemperades per l’entrega i la professionalitat de les seves responsables i amb el pas dels anys ha acomplert un balanç més que positiu i un brillant full de serveis a ciutadans, passavolants, i tota mena de públic que hi ha recalat. L’oferta de fons bibliogràfics i audiovisuals, l’ús i aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació i els seus fons patrimonials, únics i riquíssims per a la història cultural del país, l’avalen com l’establiment cultural de primer ordre que és i que té vocació de continuar essent.

Amb la celebració dels seus primers setanta-cinc anys la Biblioteca rememora el seu llegat històric, viu el present amb la il.lusió de la missió amb permanent i satisfactori acompliment per part de l’equip de professionals que, com tots els que hi han deixat el millor del seu treball, són dignes de l’agraïment d’unes quantes generacions, i acara el futur amb esperança. Que pugui tancar d’una vegada l’època dels dèficits i que pugui assolir els reptes i projectes que l’esperen.

Les dues fotografies en color són de Frèia Berg