Home

En record de Víctor Torres, germà del poeta, amb qui va compartir els ideals de La ciutat llunyana.

 

Ara que el braç potent de les fúries aterra

la ciutat d’ideals que volíem bastir,

entre runes de somnis colgats, més a prop de la terra,

Pàtria, guarda’ns: – la terra no sabrà mai mentir.

 

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura

ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol

que creure i esperar la nova arquitectura

amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

 

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!

Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser,

que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

 

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze

que de torres altíssimes s’allarga pels camins,

i eleva el cor, i escalfa els peus dels peregrins.

 

5 de març, 1939

 

Fotografia de Frèia Berg (gener 2003). Sant Quirze Safaja, homenatge al poeta Màrius Torres amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.

 

 

 

 

One thought on “LA CIUTAT LLUNYANA (Màrius Torres)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s