Home

No puc seguir vogant pel mateix llac.

On aniré? Tot m’és inconegut.

Què furga en mi? Furtivament, el mag

de la paraula, a fosques, ha vingut,

i s’ha instal.lat en un secret racó

del meu cervell, on tot el deslligat,

vague, dispers, en ordre ho ha posat,

operatiu en la confusió.

Ara el poema és un seguit de mots

que, del vell pòsit de dolor i sanglots

i crits de goig i sostingut anhel,

ha esdevingut en la negror del cel

llum polièdric que ens consola a tots,

mudant la mort en delusori tel.

 Joan Vinyoli, A hores petites

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s