Home

Com que feia temps que no desfullava clavells per Corpus no recordava que després les mans feien olor de flor fresca. I va ser l’olor que em va retornar a la sentor dels portals de Sitges de fa unes quantes dècades quan de dies abans de la festa les dones tallaven el verd i desgranaven la flor de Sant Joan esperant l’arribada dels clavells, que venien en caixes de canya grans i aplanades. Ara els clavells arriben en avió transcontinental i la flor de Sant Joan és un bé tan escàs que arriba a la categoria de mite.

Tallar i triar flor dóna per a un vespre entranyable entre conversa i conversa a l’entrada d’una casa del Cap de la Vila on vaig fer cap la vigília de Corpus estona abans de veure-hi passar els Gegants. Era una entrada que va acollir en tot el sentit de la paraula perquè a més de donar aixopluc l’hospitalitat de la mestressa i les seves amigues es va traduir en un berenar de síndria fresca, pa de pessic i cava, de manera que l’estona de seure poc o molt apretades als graons d’escales amunt i la feina de tallar i esmussar va passar com ala d’àngel. De les converses en guardo, sobretot, una: la em va retornar a les entrades i els portals dels anys seixanta i a aquella barreja entre l’olor perfumat dels clavells, la frescor del verd i la sequedat assolellada de la flor de Sant Joan. Pessoa tenia tota la raó quan deia que la pàtria són la llengua i la infantesa.

Els poetes amb els que aquest cap de setmana celebrarem la 5ª Festa de la Poesia a Sitges sentiran una altra mena d’olor de clavells, perquè trobaran per primera vegada uns jardins del Retiro florits i acolorits amb la flor que forma part del imaginari mític de la Vila. Ens espera la celebració del primer quinqueni, número poc o molt rodó que aplegarà els poetes convidats a les altres edicions amb els d’enguany: Carles Duarte, Marta Pessarrodona, Ester Xargay, Miquel de Palol, Anna Montero, Pere Pena i Gloria Bosch Maza. La festa es fa gran i engrandeix la seva identitat artística i creativa amb música, circ, recitals, batucada, llengua de signes i dibuix. Guarda tant bé com sap fer-lo les sorpreses de cada seqüència de programa i sorprèn per la capacitat participativa i imaginativa que l’acredita. I fins el dia 17 de juliol ens deixa l’exposició de la “Captura d’ànimes” perquè anem assaborint les paraules i l’esperit dels poetes convidats per mitjà de la seva representació objectual.

El dissabte a la nit, els poetes recitaran en el marc insòlit d’una Exposició de Clavells tocatardana perquè enguany el calendari l’ha situada a finals de juny i perquè serà poques hores abans de la seva cloenda. Però segur que mai els haurà estat ofert un escenari tan singularment complementat. L’atzar, que de vegades fa les coses ben fetes, ha portat els poetes a una mostra no gaire habitual. Ells, que treballen amb paraules, idees, sentiments i un personal sentit de l’ofici que cadascú desenvolupa a la seva manera, saben que el conreu és feina àrdua, tant si es tracta de flors de forja o de clavells en flor. I ells, amb nosaltres, viuran la vesprada en què poetes i clavells és una feliç combinatòria.

Fotografia de Frèia Berg, de la Suite del Cau Ferrat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s