Home

Per fer-me companyia, l’altra veu,

que neix com aigua fonda i m’hi emmiralla

(Mireia Lleó, Mirall de versos)

Capvespre d’estiu al Círculo del Arte, del carrer Princesa. Els arbres del veïnat comencen a donar signes de fatiga canicular i la calor reverbera a les parets dels edificis homogenis i senyorials, façana rosa antic i balconades de ferro. El que va ser un de tants magatzems de les plantes baixes del barri del Born, de fa temps acull una àmplia i clara galeria d’art concebuda per posar l’obra dels artistes a l’abast del públic en la mesura de les seves possibilitats en base a la constància de subscripcions i quotes. Hans Meinke, amb la seva proverbial amabilitat, m’explica el funcionament del Círculo del Arte i no puc evitar de recordar-li que el seu Círculo de Lectores que va contribuir a la introducció de llibres i lectures en molts domicilis.

Aquest vespre de juliol la poeta Mireia Lleó i Bertran hi presenta un Mirall de versos i amb poemes il.lustrats per Lluís Lleó, que és mirall i tornaveu de la poesia de Rosa Leveroni. Guanyadora del premi que porta el seu nom amb el poemari Amb terra al pensament (1998), Mireia Lleó havia tingut el privilegi de conèixer anys abans una Rosa Leveroni ja envellida però encara dona de lletres vivent. Li va donar dos consells: l’un que escrivís contes; l’altre, que no deixés mai de llegir i escriure poesia. Mireia ha seguit el segon amb una dedicació sense límits i amb una producció lírica espaiada, intensa i d’una qualitat innegable.

La poesia de Rosa Leveroni ha estat la motivació del Mirall de versos, fins el punt de convertir tot el llibre en el tornaveu del cant leveronià. Lleó ha dedicat molt de temps a la lectura i tria dels poemes de Leveroni a partir dels arxius d’inèdits que la poeta va llegar a la Biblioteca de Catalunya molt abans que fossin definitivament accessibles gràcies a l’Obra poètica completa (2010) editada per Abraham Mohino i publicada per Curbet Edicions amb motiu del centenari. D’entre els publicats i inèdits ha configurat la seva antologia personal i ha construït una arquitectura poètica de plena alteritat.

Aquesta voluntat literària d’esdevenir l’altre per retornar a sí mateixa marca el Mirall de versos de Mireia Lleó amb pedra blanca. Pocs exercicis poètics tan complets com aquest existeixen en la poesia catalana actual; únicament s’equipara amb una altra versió d’alteritat com és el recent llibre de Susanna Rafart, Gaspara i jo. Sobre l’amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents (Cossetània edicions, 2010). Per a Mireia Lleó suposa una nova orientació de la seva dicció poètica. Des de l’exercici d’alteritat, el retrobament amb Leveroni es produeix a partir de la temàtica que Lleó ha determinat: l’amor, el pas del temps i el record, paisatges i somnis, i la mort; els àmbits en què s’esdevé són netament leveronians: el cant i el somni.

Semblances, deutes i influències relliguen volgudament la poètica de Leveroni amb la de Lleó, però sense confondre les veus. La d’aquesta actua capgirant visions, decantant-se vers un cert dramatisme la intensitat de les imatges i amb el reequilibri expressiu, contraposant determinades evocacions de Leveroni amb la creació de paisatges propis; marcant distància per assolir l’alteritat; introduint temàtiques absents en la poesia leveroniana corresponents a comuns recorreguts vitals. Per a Mireia Lleó la construcció poètica sorgeix d’una “terra callada” i la seva tasca és atorgar-li la veu:

En la foscor tenebrosa de els arrels s’amaga la paraula justa, que en cada poema nou intento descolgar per a extreure’n tot el nèctar. Paisatge generós, desig de terra i aire.”

Caminar juntament amb la poesia de Rosa Leveroni ha estat un gran repte perquè en el camí es trobava el risc del mimetisme i assetjava la temptació simplificadora. Però Mireia Lleó sap, perquè ho ha escrit, que el cor “batega insistent demanant una vida més alta”. Mirall de versos. Rosa Leveroni en la memòria 1910-1985 (Edicions Témenos, 2011) és la veu que resta després d’haver atiat un foc que ha esdevingut brasa, i que perdura més enllà del tornaveu i de l’atzar en una alteritat volguda i assolida.

One thought on “Mireia Lleó i Rosa Leveroni, mirall i tornaveu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s