Home

Hi ha ocells invisibles

que a voltes s’apleguen per fugir.

Són estols que congrien tempestes.

Potser ho fan per travessar els núvols

que els barren el vol imaginari

sempre cap a ponent, cercant la llum darrera.

Estols que fan ventalls i campanes de vidre.

Voregen horitzons

perduts per a l’esguard dels vianants

i es revelen només a qui els sap resseguir

enllà del veïnat gris i de la boira baixa.

Aprenent a mirar. Fotografies de Quim Curbet. (Girona: Curbet edicions, 2010)

One thought on “Els ocells invisibles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s