Home

 

És el present una llera insegura on volaren un dia

    orbes bandades d’ocells: cauen a pic els seus crits

ara que immòbils sostenen la por d’enyorar-se dels boscos

    nats amb les llàgrimes breus d’homes que van estimar.

Vetllen fitant els vells còdols rodats que tingueren rosada,

    l’aire sense ombres que rep dunes amargues de temps

Quan s’estroncaren les fonts perfilades per cants imbatibles?

    Quan es perdere d’excés besos que l’alba extingí?

Heures caigudes, rials on baixaren vinoses paraules

    d’himnes que foren dictats, braços amb ales de fum,

ulls avesats al saqueig, tu pintaves relleus malencònics

    tot era un fris de combats, tard, i mancat de victòries,

si bé els falcons que veieren la sang de les robes que dúiem

    mai no volgueren tornar sobre les terres del sud:

ara mantenen el crit que recorda l’amor que ens vencia,

    poc han dormit en reblar l’hora que salva aquest do.

 

Susanna Rafart, La mà interior. Barcelona: Meteora, 2011

Fotografia de Toni Vidal

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s