Ramon Planes torna a les llibreries

 

“La primera novel.la que escriu un autor de vegades és un miracle. Tal va ser el cas de Plora, pàtria estimada, publicada el 1948, traduïda arreu del món i constantment reeditada d’aleshores ençà. En català feia mig segle que havia desaparegut del món dels llibres vius: avui hi torna, trasbalsadora, en la magnífica traducció de Ramon Planes.”

Aquest és el reclam de la coberta posterior del volum que fa ben poc Club Editor ha reeditat amb la voluntat de portar la novel.la d’Alan Paton a l’actualitat. Es tracta d’una doble recuperació: la de l’autor i la del traductor. L’escriptor sudafricà Alan Paton (1903-1988) la va escriure el 1948 durant un viatge per Europa i els Estats Units, iniciada a Trondheim i acabada a San Francisco, després d’haver estat mestre rural a Ixopo, l’escenari i l’experiència que la novel.la reflecteix. “… El que es conta a la novel.la no és veritat, però si la considerem com un ressò de com van les coses en aquesta societat, és la veritat neta i pelada”, declara en la nota introductòria del llibre. Com en tants d’altres casos les dues versions cinematogràfiques homònimes de 1951 i de 1955 són deutores de la novel.la i se’n fa fer una adaptació musical que va ser estrenada a Broadway el 1949.

Paton va treballar treballar per la rehabilitació dels joves delinqüents i el 1953 va fundar el Partit Liberal Sud-africà, contrari a la política de segregació de l’apartheid. El va presidir fins que el govern racista del país el va dissoldre a finals dels anys seixanta, el mateix govern que el va privar del passaport durant una dècada. A més de Plora, pàtria estimada va escriure dues altres novel.les i narrativa diversa, així com un bon nombre d’assaigs sobre política i racisme. És dels escriptors que entenia la literatura com a compromís: “Si escrius una novel.la a Sud-àfrica que no tracta els temes centrals, no val la pena publicar-la”, manifestava. Per a l’escriptor sud-africà i Premi Nobel (1983) J. M. Coetze és un valor: “Com si la novel.la li hagués estat dictada per un geni imperiós, Paton transmet la seva poderosa emoció que li provoca la por per la seva persona i per la seva humanitat, pel futur de Sud-àfrica i de la seva gent.”

La trajectòria literària de l’escriptor sitgetà Ramon Planes (1905-1989) s’inicia els anys trenta, al llarg dels quals va combinar les lletres i l’activisme polític. Poc abans de l’esclat de la guerra Joan Puig i Ferrater, llavors director d’Edicions Proa, tenia el que hauria estat la primera obra de l’escritor i que es va perdre en el tràngol de la guerra. Fins 1950 Planes no va veure publicada la primera novel.la, El pont llevadís. Formava part d’un ampli projecte narratiu situat a la Catalunya de comarques del moment, del que en va publicar dos altres títols, El cercle de foc (1952) i Confessió en el tren (1954). Són novel.les situades en el corrent de la novel.la psicològica de tall francès, influïdes per escriptors com François Mauriac. Després, Planes s’aboca a la història cultural sitgetana, d’on surten, entre altres, dues grans obres: Llibre de Sitges (1952 i 2004 reeditat pel Grup d’Estudis Sitgetans) i El Modernisme a Sitges (1969). El tracte amb l’escriptor i editor Joan Sales el referma en la literatura de creació quan publica La terra té camins (1971), novel.la de postguerra de rerefons sitgetà. És amb Joan Sales que Planes troba l’interlocutor literari que necessita, amb qui inicia l’aventura de la traducció d’una novel.la ben diferent de la literatura que l’escriptor sol llegir i amb qui creix el seu perfil literari. Hi va aplicar l’ofici i les ganes.

El resultat, reeixit, va ser valorat en els seu moment i ho torna a ser en l’actualitat, ja que Maria Bohigas, l’editora del Club, l’ha recuperada íntegralment, confrontant l’edició de 1964 amb el text base que es troba a l’Alan Paton Center, a Sud-àfrica. A manera de colofó Bohigas conclou: “D’aquest acarament n’han sortit tan poques esmenes (…) que aquestes ratlles d’aclariment editorial no poden sinó convertir-se en un homenatge a l’escriptor i traductor Ramon Planes, pel rigor i la bellesa del seu treball.” M’agradaria que la reedició de l’única traducció literària que va fer Ramon Planes fos un preludi per tornar a veure les seves obres més destacades a les llibreries.