Home

 

 Un dels passatges més impressionants de l’obra de Primo Levi (Torí, 1919-1987), Si això és un home, s’esdevé quan un alsacià, company del camp de concentració on està internat i condemnat a treballs forçats per la seva condició de jueu, li demana que li expliqui qui és Dant, què és la Divina Comèdia. L’alsacià gaudeix del privilegi d’exercir alguna responsabilitat al Kommando químic del que Levi, químic de professió, forma part i l’ha triat perquè l’acompanyi a cercar l’olla del ranxo. Un altre privilegi a l’univers concentracionari que l’escriptor torinès narra amb una objectivitat i una serenitat espaordidores a la Trilogia d’Auschwitz, de la que Si això és un home n’és la primera part.

Mig a l’atzar Levi tria un fragment, “… el cant d’Ulisses. Qui sap com i perquè m’ha vingut a la memòria: no tenim temps de triar, aquesta hora ja no és una hora. Si Jean és intel.ligent ho entendrà. Ho entendrà: avui em sento capaç de tot”, afirma l’escriptor. Al llarg del camí va recitant el cant d’Ulisses de la Divina Comedia quan, situat a l’infern dantesc, l’heroi narra la seva fi navegant, empès pel seu desig de “córrer món i per tornar-me expert / en les virtuts i els vicis de la gent”. Levi recita en italià, tradueix al francès no només el sentit dels versos sinó també els detalls expressius marcant la diversa riquesa expressiva de les llengues italianai francesa. No ho recorda tot de memòria, de vegades li costa encalçar les rimes i fins i tot ha d’explicar en prosa el viatge temerari d’Ulisses fins les columnes d’Hèrcules – tot un sacrilegi, s’exclama –, fent-ne via perquè la durada el trajecte i les interrupcions per mor dels que van trobant li permetin tot l’esplai que fa reviure el seu esperit anorreat pels maltractaments físics i morals a què està sotmès.

Si això és un home tracta primordialment de la privació de la dignitat humana, de l’anorreament i anul.lació de qualsevol vestigi d’humanitat dels presoners del Läger, el camp de concentració i d’extermini. Els homes que hi són internats són examinats periòdicament per si encara poden treballar, en règim d’esclavatge i en condicions infrahumanes. Quan la malaltia els guanya o perden la condició utilitària són enviats al crematori; periòdicament hi ha seleccions i cada vegada que arriba una nova càrrega de presoners dels guettos d’arreu d’Europa cal fer lloc per als més sans. En un medi on ni tant sols la supervivència està assegurada encara es pot parlar de literatura, de poesia, dels valors que transmet?

Aquesta és la gran, la impressionant troballa de Levi fent camí vers l’olla del ranxo. Recita reflexionant sobre el missatge d’un dels versos del Dant: “Considereu si us plau vostra sement / no sou pas bèsties, i heu d’omplir la vida/ amb la virtut i el coneixement” i s’apressa a comunicar-ho al seu company de circumstàncies, “obre les orelles i la ment, necessito que ho entenguis (…) Com si jo també ho sentís per primera vegada: com un toc de trompeta, com la veu de Déu. Durant un moment he oblidat qui sóc i on sóc.” L’alsacià, al seu torn, ha entès el missatge del Dant per boca de Levi, “ha sentit que l’afecta, que afecta tots els homes atribolats i a nosaltres en especial; i que ens afecta a nosaltres dos, que gosem raonar d’aquestes coses amb els pals de la sopa a les espatlles.”

Com Virgili i el Dant, com mestre i deixeble, el trajecte de Primo Levi i de Jean, l’alsacià, transcorre per l’evocació de paisatges viscuts i ara terriblement enyorats, com les muntanyes “que apareixien en fer-se fosc, quan jo tornava en tren de Milà a Torí”. De retorn a la inhòspita i inhumana realitat, Levi acaba el Cant d’Ulisses reflexionant sobre el destí que els ha portat al camp de concentració i sobre què fa que encara siguin vius sense la certesa que ho continuaran essent per gaire més temps. Després de dos anys a Auschwitz, Primo Levi va poder tornar a Torí per explicar, entre tants horrors, com Cant d’Ulisses va esdevenir per una estona el retorn a la humanitat robada.

Els fragments de la Divina Comèdia pertanyen a la traducció catalana de Josep M. de Sagarra.

Fotografia de Frèia Berg, Auschwitz (2010I

2 thoughts on “El cant d’Ulisses

  1. Llibres com Si això és un home, de Primo Levi, ens serveixen per situar-nos davant la dura realitat del món. Si no estem prou preparats per fer-ho, ens poden deprimir, però hem de ser prou forts per acceptar la realitat i trobar la manera de plantar-hi cara. Primo Levi em va impactar molt. També em va impactar, en el camp de la novel·la, Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. I crec que també descriu una realitat que molta gent del nostre país va superar amb dificultats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s