Home

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un dels quadres més impressionants de l’època blava de Picasso és el que es coneix com Les dues germanes, o La visita. És una de les trenta-sis obres de l’artista que figuren al museu de L’Hermitage de Sant Petersburg juntament amb un altre dels més corprenedors. de la mateixa època, La bevedora d’absenta. Picasso el va pintar el 1902 després d’haver visitat l’hospital parisenc de Saint Lazare, on s’acollien prostitutes malaltes i altres dones que havien caigut en tota mena de desgràcies. Empès vers l’art que sorgeix del dolor i de la tristesa, l’artista explicava al seu amic, el poeta Max Jacob, que estava pintant la visita d’una monja a una germana seva prostituta que estava ingressada a l’hospital. D’aquí els títols del quadre, conegut ara com Les dues germanes o adès com La visita, fent al.lusió a l’escena real que el va originar. Hi ha també una altra explicació més mística i extemporània a partir del segon dels títols, que interpreta l’obra com la visita d’Elisabet, mare del Baptista, a la seva cosina Maria després d’haver rebut l’anunci de la seva maternitat. Però el cert és la interpretació que ens arriba de Picasso, corroborada pel que el quadre transmet: l’empremta de Saint Lazare colpeix de ple les protagonistes, agermanades per la tristesa i el dolor més enlla dels lligams biològics.

Uns amics que han visitat recentment L’Hermitage em parlaven del quadre com una de les obres que més els havia impressionat d’entre el vast conjunt artístic del museu, tant per la capacitat de suggestió que transmet com per la seva mida que imposa. Dies més tard, els amics es van dirigir a Moscú per completar el seu periple en terres russes i assaborir el contrast entre dues ciutats tan esplèndides com contraposades. Com les dues poetes russes més grans del segle vint, Anna Akhmàtova (1886-1966), de Sant Petersburg i Marina Tsvetàieva (1892-1941) de Moscú. Ben diferents, totes dues encarnen la tragèdia personal i col.lectiva i totes dues són autores d’una lírica única i corprenedora en la que el dolor i la tristesa s’ensenyoreix de la paraula sense que la intensitat en malmeti l’expressió. Perquè per més que Akhmàtova i Tsvetàieva voregin la poesia dels límits – la primera amb una ferma i profunda contenció, la segona amb un clam tan intens que requereix la ruptura formal – en resta per damunt de tot la dignitat literària i l’exemplaritat d’una obra que no coneix la impostura.

Les condicions de vida de totes dues poetes van ser ben diverses. Mentre que Akhmàtova era respectada i acceptada entre els seus compatriotes de dins i de fora abans de Rússia i despres de la URSS, Tsvetàia, “eterna insurrecta” segons el poeta Josef Brodsky, va patir tots els mals dels exilis exterior i interior. Però enfront de les ruptures, persecucions i dels desenganys totes dues van mantenir una fe cega en el poder salvador de la paraula poètica. Tsvetàieva de ben aviat va admirar l’obra d’Akhmàtova i la considerava una aliada al servei de la poesia. Ben aviat, també, se les va situar al mateix rang poètic i es va comparar sovint l’obra d’una amb la de l’altra.

No es van trobar personalment fins el juny de 1941 a Moscú. Va ser una visita organitzada per amics comuns. Van parlar, es van llegir els poemes mútuament. L’admiració d’antany havia estat reemplaçada per la cortesia i la convenció perquè la vida havia marcat massa diferències. Tsvetàieva no tenia mesura; Akhmàtova era tota harmonia. En la seva desmesura Tsvetàiva comprenia Akhmàtova i aquesta, des de la seva harmonia, no entenia la desmesura de l’altra. I, amb tot, i fins del darrer moment, hi havia -hi ha – alguna cosa en comú que, com l’abraçada de La visita, en la tristesa i el dolor, mostra com la poesia esdevé salvació, dignitat, tendresa i coratge. Ahkmàtova interpel.lava La musa preguntant-li si era ella qui dictava l’infern al Dant. Tsvtàieva escrivia:

… “Déu m’ha deixat sola,

enmig del món;

– ja no ets una dona sinó un ocell,

llavors – vola i canta.”

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s