Home

Després de quatre anys he tornat a baixar a la platja. Ha estat una decisió finalment feliç perquè ha estat un retrobament amb un dels espais que han marcat els meus estius. Sense platja, sense mar, l’estiu mai no és el mateix. Entrar a mar de mica en mica, l’aigua al seu bell punt. Nedar, moure’m aigua endins. Cercar el blau infinit sense voler mirar res més i trobar-lo. Sentir el sol que escalfa i que és a la meva pell quan surto mullada i salada. Deixo que l’aigua vagi perdent la seva empremta per l’efecte del sol. M’assec a mirar els colors de l’aigua i resseguir el riell del sol. Escolto la veu del mar en la cadència de l’aigua que mormola. Aquesta veu del mar que de nit és profunda i fosca i que quan de dia hi sóc al davant parla mentre s’escola i em deixa un collaret blanc que la sorra engoleix. M’ajec per mirar el cel tan blau, tan alt i sense núvols. Sento el sol que m’acarona i que em dóna la benvinguda altra vegada. Escolto amb els ulls tancats el clapoteig de l’aigua. Toco la sorra i hi escric paraules invisibles. I sóc.

Fotografia Frèia Berg (2011)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s