Home

A primers d’agost tot ens aboca cap a la Festa Major, el dia del Vinyet comença el veritable compte enrere i per la Marededéu d’agost es pot dir que ja gairebé hi som, tot i que per a l’entrada de les gralles falten exactament vuit dies. Són vuit dies de prèambuls, programa, presentacions, pregó, parades al Cap de la Vila, samarretes noves, programació individual i col.lectiva, tractes, remor de timbals, tonades de gralles, assaigs nocturns, cosir cascabells, preparar unes quantes camises blanques, anar a buscar espardenyes, posar les banderes de la Vila a punt – i les que cadascú es penja al balcó de casa seva – i un llarg etcètera de preparatius que conflueixen a les dotze del migdia de la vigília de sant Bartomeu al Cap de la Vila. L’entrada dels grallers és, per a molts de nosaltres, l’emoció de l’inici i del record de la infantesa, en la que es van trenar les arrels que ens vinculen a la festa més sentida del calendari sitgetà. En parlàvem no fa pas gaire en la inauguració de l’exposició que la Secció Fotogràfica del Grup d’Estudis Sitgetans ha ha dedicat al 40è aniversari de l’Escola de Grallers de Sitges.

Són aquests els dies que indefectiblement em recordo del títol d’una obra d’Eric de Hobsbawm, La invenció de la tradició. No tant per l’obra i l’autor en si sinó perquè, parlant de la Festa Major, el que considerem que existeix des de tota la vida ha tingut un primer dia i un primer any. I, així, esdeveniments com el Pregó, el lliurament de la Bandera de sant Bartomeu al president de la Comissió de Festes i el Torneig de futbol sala de Colles de la Festa Major (en segona edició enguany) han tingut el seu primer dia i ha estat l’acceptació popular el que les ha consolidades.

Succeeix igualment amb els Balls, tot i que gairebé tots compten amb moltes desenes d’anys però també van tenir un primer dia. Un dels protagonistes més esperats de la Festa Major d’enguany és el Drac. La paternitat de la fera foguera és de l’artista i pintor Agustí Ferrer Pino (Sitges, 1844- 1960), autor, entre altres obres, de la decoració pictòrica del Casino Prado Suburense, per encàrrec del llavors alcalde de Sitges, Josep Planes i Robert. El Drac, ferotge com ell sol, va arribar a la Vila per mar la Festa Major de 1922. La nit del 22 d’agost va fer un desembarc espectacular a La Punta, després del Castell de Foc, enmig de les músiques de tots els balls desplegats fins al Moument al Greco i presidits – no podia ser d’altra manera – pels Gegants, treient foc pels queixals i per la cua i envoltat de bengales i lluminàries. Les cròniques de l’època destaquen que “Els vius colors de la Fera Foguera i de les danses triomfaven sobre la fosca, les músiques resultaven més cadencioses barrejant-se amb el ritme del mar“.

Amb vuitanta-nou anys a l’esquena ha tirat milers de carretilles i, així com els humans anem canviant de mica en mica el nostre físic, ell ha anat variant de textura i i de colors. La nit de sant Bartomeu el porten a descansar fins a santa Tecla, brut de cendra i socarrim i la nit de santa Tecla, que és el seu darrer dia de glòria de l’any, sap que indefectiblement haurà de passar per alguna intervenció reparadora.

Després de nou dècades de ballar-la al so dels timbals i d’escupir foc pels queixals i per la cua, el Drac torna als orígens. Ell, que és una de les grans icones de la nostra cultura popular, ha estat objecte preferent perquè enguany el Consorci del Patrimoni de Sitges li dediqués una especial atenció en forma d’intervenció reparadora a fons. Pep Pasqual, restaurador de provada experiència, n’ha entomat la responsabilitat i s’ha documentat a fons consultant fotografies, experts en la figura i la història de la nostra fera foguera, la maqueta que en el seu dia en va pintar Teresa Ferré, filla d’Agustí Ferré Pino, la paleta cromàtica de l’artista durant els anys de la seva pintura simbolista – tan influït per Gustave Moreau…- , que és la del moment del Drac. Pep Pasqual ha realitzat una intervenció fidel i respectuosa amb els orígens del Drac preservant al màxim possible el seu aspecte primigeni, en una obra de restauració que rebla el caràcter patrimonial de la fera foguera per al gaudi de tots … i que tinguem Drac per molts anys!

 Publicat amb el títol de La invenció i el retorn a la tradició del Drac de Sitges al Diari de Vilanova, 19.VIII.2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s