Home
Benvolguda Vinyet,
aquest estiu he llegit el teu-vostre Aprenent a mirar. En el teu cas has aconseguit perfectament defugir la temptació del mimetisme, de caure en el mer “comentari” de la imatge, i portes els mots cap a aquest aprenentatge de la mirada. Perquè escriure també és mirar, d’endins cap a enfora i viceversa. Així, ets capaç de convertir un lleó de pedra en una referència a la natura hivernal o tardorenca, amb Joan Vinyoli com a rerefons. O també eleves aquesta meravella que és “Cerca’m, si vols en qualsevol terrassa“, un dels poemes que més m’han tocat, especialment el seu contundent final. Així cada imatge provoca una nova sorpresa i fa que la forma s’hi adeqüi (n’és un exemple el poema “La rosa, l’ambre, l’oblit”, amb les seves anàfores). Un altre poema que et vull destacar és “Volia ser un Modigliani“, amb tot el seu joc de referents que culminen en Klee (no sé a quin quadre et refereixes, però això tampoc no és important) i una sensació d’amargor però també de consciència exacta i sense enganys del que és la vida, condició potser ineludible per a la tranquil·litat amb un mateix. Un llibre de clarobscurs volguts, en què no s’amaguen les foscors ni els desenganys, consciència del dolor i l’enderroc (“Sobre el meu cap“).
I pel que fa a les fotos en Curbet és un crack. Domina la composició i el joc de llums i ombres. A l’empara dels mestres com Cartier-Bresson.
Vaig llegir el llibre a Eivissa, enmig d’una calor insuportable. Ja teníeu raó, quan vau augurar un “estiu invencible” (massa invencible per a mi, tanmateix).
Una abraçada,
Lluís

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s