Després quan les cases són ombres
enmig del pont, a l’escalf de la pedra
contemplo l’alta nit on tot és calma,
la mirada besllum del pensament.
Perdura la veu del riu a cau d’orella,
obscura remor rememorant la llum.
(Girona, setembre 2011)
Després quan les cases són ombres
enmig del pont, a l’escalf de la pedra
contemplo l’alta nit on tot és calma,
la mirada besllum del pensament.
Perdura la veu del riu a cau d’orella,
obscura remor rememorant la llum.
(Girona, setembre 2011)
Quadern de Terramar Blog&Web de Vinyet Panyella 
Se’m fa present, la ciutat de Girona, a través d’aquests versos.
Estic content que Girona t’inspiri. No vaig poder ser al riecital amb en Quim. Em va saber molt de greu!