Home

Era – em costa molt parlar en passat d’en Jànio Martí – un home afable i bondadós, comunicatiu. D’aquelles persones que com que tenen vida interior sempre hi ha alguna cosa els va per dintre i que de tant en tant emergeix teixint la imatge de la persona. En Jànio Martí de vegades semblava una mica, només una mica, pensarós, peròera perquè li rodava pel cap alguna melodia perquè la música, més que acompanyar-lo, la vivia des de dintre i li omplia la vida i l’ànima.

 Amb la seva orquestra Jànio Martí va celebrar totes les festes majors de Catalunya i les festes d’arreu. Va alegrar milers d’esdeveniments amb els ballables de tota mena, els acudits a mitja veu com aquell que no explica res i que acaben amb una explosió de rialles i aplaudiments per part d’un públic agraït i divertit. Amb aquella manera de fer que era la combinatòria d’unes peces musicals, uns instruments – el piano… – i unes veus educades i a to ha convertit en inoblidables les vetllades de festa de milers de ciutadans d’aquest país. Aquests dies no pocs recordaven les nits amenitzades per Jànio Martí i la seva orquestra perquè eren records de moments feliços dels que perduren i li ho agraïen amb veritable sentiment des de diversos mitjans. Des de l’escenari, sota la il.luminació de focus i bambalines, envoltat dels faristols dels músics, de l’instrumental que enlluernava la vista i l’oïda, Jànio Martí s’erigia en músic convertit en home-orquestra i xouman exquisit. Un perfecte mestre de cerimònies i un director coneixedor de les capacitats i qualitats dels seus col.laboradors, amb els que actuava en perfecta sintonia. Als ulls dels espectadors, dels que ballaven i dels que miraven, les actuacions de Jànio Martí i la seva orquestra portaven incorporada aquella àura de felicitat passavolant que fa de bon recordar fins a molt de temps després.

Fa uns anys que va deixar els escenaris amb l’argument dels grans artistes que és aquell que diu que cal saber retirar-se a temps. Però no va deixar la música. Per això m’agrada recordar-lo en un dels meus llocs preferits, que és la Cava del Retiro. En Jànio era un d’aquests poetes que no escriuen versos però que senten la poesia; per això compartir amb ell lectures i recitals poètics ha estat un privilegi. Sense l’enlluernament dels focus i les bambalines, a mitja llum i amb les mans lliscant sobre el teclat, qualsevol que fos la peça musical o la improvisació que lliurement anava enlairant-se, ens regalava una música diàfana i profundament sentida. Ell, absort en sí mateix, escoltant el que sortia de dins i transformava en so, pendent únicament de la música que l’embolcallava. Aquesta és la imatge que, ara, m’agrada recordar: en Jànio, en clarobscur, mirant el teclat sense veure altra cosa que les notes que anava desgranant.

De vegades enfilàvem plegats el carrer de la muralla sortint del Retiro per anar fins el cap de la Vila. No gaire de pressa, amb aquell anar xino-xano que donava temps per tot: per preguntar-me què feia el meu pare, per deixar anar l’acudit del moment com qui no diu res, per anar seguint el curs de la vida quotidiana, per copsar i agrair aquella bonhomia i aquella humanitat integrals molt més grans que la còrpora que les prodigava.

En Jànio va guanyar-se la popularitat a pols i l’ha mantinguda de per vida. A hores d’ara deu estar comentant la jugada amb tots els que l’esperaven dalt del cel dels músics i artistes. Estic segura que, d’entrada, li van demanar que s’assegués davant d’un piano magnífic i els regalés alguna d’aquelles peces i improvisacions tan clares, tan nítides i sentides com les que hem tingut la sort d’escoltar-li. Et trobarem a faltar molt, Jànio. Tu, des del teu merescut cel per tan feliços com ens has fet a la terra, no ens oblidis.

One thought on “Jànio, en clarobscur

  1. Un record molt emotiu i sentit. Gràcies! El meu record d’aquest gran músic és situa anys enrera i s’ha tornat una mica imprecís.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s