Home

A. Modigiliani, "Maternitat" (1919). La model és la seva companya, Jean Hébuterne, i la filla de tots dos.

No em queda res més

nineta a la falda

ulls plens de blaucel

l’última mirada

carona de rosa

il.lusió sense ales

òrfenes, menuda,

tant l’una com l’altra

queda la cançó

que no té tornada

 

non-non soneta que és blanca

non-non soneta que dorm

non-non estem ben soletes

non-non i no ens ve la son

non-non la mare que et vella

non-non els àngels no hi són

non-non jo t’hi portaria

non-non però no sé on

non-non tu jo el trobaríem

non-non cançó de bressol

non-non vora les estrelles

non-non hi ha el meu tresor

non-non me’n vaig a buscar-lo

non-non per un camí fosc

non-non la claror de lluna

non-non demà serà sol

non-non he cremat les ales

non-non en el darrer vol.

Avui he rebut el llibre de Carme Riera Cançons de bressol. Vaig escriure aquest poema dins del cicle dels Soliloquis de la model pensant en aquesta antologia que finalment s’ha fet realitat.

 

 

 

5 thoughts on “Cançó de bressol (Soliloquis de la model, III)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s