Home

Blancor de vela al vent immòbil de la Mort
(Rosa Leveroni)

 Aquesta mar que creia haver fet meva

i el blanc que embolcalla els dies clars

s’han extingit a les illes dels somnis

després que el dard els ha ferit de mort.

La mort a l’estiu és una mort opaca,

una mort de vidre bisellat,

entrellum que clivella les imatges

de la ciutat fixada en blanc i negre.

Un esclat endins que estella les paraules

i esborra els versos dels ocells invisibles

primaveres impàvides de llum

i empelts d’acant. Perdura

el bronze dels insomnis nus d’estels.

Els gats somriuen de la mort acomplerta.

Dels seus miralls estant, furtius i lliures,

granen el temps que ja els pertany de ple.

Invicte estiu de plom, estació de cendra,

mar enjoiada amb collarets de nacre,

victoriosa mort sorgida dels silencis,

fosc viarany d’heures, pedra i teranyina

m’has envaït el cor buit de versos i estrelles.

El mar a Cadaqués, obert i en calma blanca

punteja el ritme creixent d’una tardor

on l’ambre i el corall, retuts, agleven

els embats de la llum i la sang presa.

Rosa Leveroni (1910-1985) va prendre part al Festival del Price (1970). Hi va llegir Desig, Beatitud i La pau. A partir d’aquest darrer poema i en homenatge a l’actuació de la poeta al Price vaig escriure l’Elegia de Cadaqués. Amb aquest títol el poema ha estat publicat a l’antologia Price i cia… Badalona: El Pont del Petroli, 2011. I, finalment, el vaig incloure a l’edició de Sang presa (em diuen que surt a finals d’aquest novembre), sense títol, perquè forma part de la suite homònima. 

2 thoughts on “Elegia de Cadaqués

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s