L’Autòdrom de Terramar

Autòdrom de Terramar. Fot. Frèia Berg (2011)

 Pistes desertes, avingudes mortes,

ombres sense ombra per cales i platges,

pujols de cendra en els més folls viratges,

trofeus d’amor per finestres i portes.

A quin indret, oh ma follia, em portes

aquest cos meu que no tem els oratges,

ni el meravellen els mòbils paratges

ni els mil espectres de viles somortes?

No sé períbol en la terra oscura

que ajusti el gest i la passa diversa

a qui la solitud li és bell viure.

No hi ha caserna ni presó tan dura

no hi ha galera en la mar més adversa

que em faci prou esclau i ésser més lliure?

J. V. Foix

J. V. Foix va publicar aquest bell sonet a L’Amic de les Arts (1927) amb motiu de la commemoració del cinquè centenari de la trobada entre Laura, la musa, i Petrarca, el poeta encapçalant-lo amb el primer vers del vintivuitè sonet petrarquià, “Solo e pensoso i piu deserti campi…” Cinc anys més tard el va aplegar al seu segon recull poètic, KRTU (1932) i en el transcurs de la recepció crítica del poeta ha passat a ser considerat un dels més clars exemples del petrarquisme foixià, esdevingut, per cert, a través de la via occitana – influència estudiada acuradament per Gabriella Gavagnin. El 1927 J. V. Foix freqüentava Sitges perquè amb el seu inseparable amic i còmplice Josep Carbonell i Gener era un dels més actius i entregats redactors de L’Amic de les Arts. Si la darrera gran avinguda de Terramar porta el nom del poeta J. V. Foix és degut al fet que aquest va ser un dels seus paisatges favorits. I de Terramar a l’Autòdrom era un altra passejada. La soledat del llavors recentment desistit autòdrom – des de 1925 ja no s’hi celebraven carreres per bé que més tard n’hi van tornar a haver més aviat esporàdicament – va inspirar el poeta fins el punt de d’invocar les “pistes desertes”, les “avingudes mortes” i els “més folls viratges” en consonància amb la seva visió de la soledat com a paràmetre del desig de llibertat. El món material del motor acordat amb l’espai metafísic del poeta…

Fa poques setmanes un nodrit grup de sitgetans i sabadellencs vam tornar a un dels espais més suggerents del nostre entorn com és l’Autòdrom gràcies a l’organtizació de la Jornada Terramar per part del Grup d’Estudis Sitgetans i la Fundació Bosch i Cardellach. L’Autòdrom és avui un espai en procés de lenta i desitjada rehabilitació per tal que aquest equipament sigui rehabilitat i utilitzat de manera sostenible. Construït per l’arquitecte Jaume Mestres Fossas en tres-cents dies amb un cost de quatre milions de pessetes i inaugurat el 1923, l’Autòdrom era un dels equipaments preeminents de la urbanització de Terramar tal com el seu promotor, l’industrial sabadellenc Francesc Armengol i Duran, l’havia ideat. L’hotel Terramar (l’edifici antic, avui inexistent) amb els seus jardins i els xalets de la urbanització ja eren una realitat i l’Autòdrom era, als ulls d’Armengol, un desig imprescindible.

La data de construcció de l'Autòdrom, en un dels laterals de la pista. Fot. Frèia Berg (2011)

En el moment de la seva construcció a Europa només existien els autòdroms de Monza i de Brooklands i als Estats Units, el d’Indianàpolis. A hores d’ara és l’únic equipament automobilístic històric que s’ha conservat pràcticament intacte, cosa que el converteix en un espai únic. La neteja de les pistes (2009) i la voluntat de conservació del recinte per part de la propietat i de l’ànima del l’actual projecte de rehabilitació, Salvador Mora, configuren un repte tan atractiu com possiblement viable. Més enllà dels límits administratius del terme, de Sitges estant sempre hem vist l’Autòdrom de Terramar com un indret que forma part de la nostra història cultural i esportiva més mítica i cosmopolita. Per aquest motiu, també, des del Grup d’Estudis Sitgetans es planteja una segona edició de la història de l’Autòdrom que Antoni Mirabent i Muntané va publicar en edició d’autor (1999). Les pistes desertes i avingudes mortes invocades per J. V. Foix constitueixen un espai poètic i una realitat cultural estretament vinculada al nostre patrimoni encara existent de Terramar.