Home

Llegint, i rellegint, Josep M. de Sagarra vaig topar amb El comte Arnau. Em va sobtar novament la profunda i radical vitalitat amb què el protagonista descabdella el seu pas per la vida i per l’eternitat, contrapuntada amb moments de tendresa i pietat, l’esperit abassegador, sensual i turmentat de personatge. I em va seduir, una vegada més, Adelaisa. L’ajustament final de comptes entre tots dos es clou amb un vers d’ella, final d’un diàleg que és més un soliloqui perquè a Arnau no li cal fer preguntes..

“L’home que dorm al seu costat, es lleva

i la desperta quan es va a vestir:

– Que has tingut un mal somni, estrella meva?

mig ensunyat ell li comença a dir.

Et veig com amb la cara esgarrifada,

el llavi trèmul, tot el front suat,

i un aire de neguit i pell cansada:

no em voldries pas dir què has somiat?

– Que l’amor no tenia més sagetes,

que deixaven el port els mariners,

que fugien del cel les orenetes

i que el teu cor no m’estimava més…”

 

Josep M. de Sagarra, El comte Arnau (1928), final del “Cant vuitè”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s