Home

Vaig visitar fa poc el Museo Romántico de Madrid (Museo Nacional de Romanticismo, oficialment), rehabilitat el 2009 amb la voluntat de fer-lo més present en l’oferta museística de la ciutat castellana i de reconstruir el seu contingut amb un discurs d’acord amb els principis actuals de la museografia. És un palau situat al barri de Chueca i esdevingut museu per voluntat del seu darrer propietari, el marquès de la Vega Inclán, mecenes i col·leccionista, obert al públic el 1924 i integrat principalment per col·leccions de pintura, mobiliari i objectes. Seguit el decurs de la visita no vaig poder deixar de comparar el Museu Romàntic de Madrid amb la Casa Llopis de Sitges i, de retruc, amb Can Papiol de Vilanova i La Geltrú. Unes setmanes més tard vaig tenir l’oportunitat de prendre part en la visita guiada conjunta organitzada pel Consorci del Patrimoni de Sitges a aquestes dues grans mansions catalanes que són testimoni de tota una època viscuda a distància de la capital de Catalunya, on els corrents ideològics i els esdeveniments arribaven i s’esdevenien matisats per les característiques de les respectives societats locals i les seves dinàmiques socials, polítiques i econòmiques.

Museu Romàntic (Sitges). L'ull de l'escala. Fot. Frèia Berg, 2011

Tornant aquests dies a Can Llopis, el nostre Museu Romàntic, el més poc conegut dels museus sitgetans, pensava en el gran capital històric i cultural que conté. La construcció que va culminar el 1793 Josep Bonaventura Falç i Roger amb el capital provinent del comerç marítim i de la urbanització del barri un cop adquirides les grans propietats rurals de la família dins i fora del terme, és un dels exponents més clars de la puixança d’una burgesia local que des del segle XVI lluitava per alliberar-se del domini feudal que imposava la Pia Almoina de la catedral de Barcelona, senyor de la Vila. La lluita havia costat tres plets que no havien arribat a bon port i van ser les Corts de Cadis (Visca la Pepa…!) les que van determinar l’abolició dels règims senyorials que detentaven un poder territorial que la corona espanyola va reconquerir d’un cop. Els Llopis van abraçar la causa liberal i Bernardí Llopis, el propietari més emblemàtic del casal, en va esdevenir abanderat i cap visible des de les fileres de la Milicia Nacional de Sitges estant.

Retrat de Bernardí Llopis i Pujol. Museu Romàntic (Sitges)

El perfil de Bernardí Llopis i Pujol (Sitges, 1814- Barcelona, 1891) fill de Manuel Llopis i Falç, primer propietari de can Llopis – el constructor, Josep Bonaventura Falç finalment la va vendre al seu cosí–, és el prototipus del burgès decimonònic terratinent, liberal i entusiasta del progrés i de la ciència. Un esperit preclarament romàntic inclinat vers la història, conservador de l’arxiu de la Vila, autor de l’entrada “Sitges” al diccionari de Pascual de Madoz i heroi defensor de Sitges als fets del Primer de Maig de 1838 enfront de l’atac dels carlins. Bernardí Llopis va transmetre el seu entusiasme per la història al seu fill, Joan Llopis i Bofill, autor de la primera història de Sitges que va veure la llum impresa el 1886, l’Assaig històric sobre la Vila de Sitges.

El retrat de Bernardí Llopis i Pujol llueix al vestíbul de la planta noble del Museu Romàntic de Sitges al costat de la efígie d’Isabel II i del retrat del germà del propietari, canonge de la catedral de Tarragona. Can Llopis, casa de senyors, conté tot l’atractiu de ser el casal d’una senyalada nissaga estretament vinculada a la Vila i la seva història i, alhora, un espai interpretatiu de com era la vida quotidiana durant el segle romàntic. Ho testimonien la planta noble, els pisos superiors habitats pel servei i el semisoterrani amb el celler on els Llopis elaboraven la Malvasia que avui dia perdura gràcies a les vinyes de l’Hospital de Sant Joan.

L'Hospital i la vinya

La institució n’és hereva gràcies a la voluntat testamentària del darrer membre de la família, el dipomàtic Manuel Llopis de Casades (Barcelona, 1885- Sofia, 1935). Sense oblidar el jardí, un espai deliciós amb heures i pedretes que mormolen vora les petjades.

La Malvasia, la vinculació sitgetana dels Falç-Llopis i la vida quotidiana del segle romàntic conviuen al museu amb una col·lpoecció única i singular, com són les Nines de Lola Anglada. Can Llopis de Sitges, el nostre Museu Romàntic, és una casa amb ànima i amb una diversitat de lectures i interpretacions que ens enriqueixen patrimonialment i culturalment. A l’abast…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s