Sé un poble lluny de Provença…
J. V. Foix
Amb suro i sense molsa
amb mata i sense blat
font de paper de plata
llum del mur blanc
figures de Provença
petit país
que té mar i muntanyes
i el cel de blau a gris
la pastora que baixa
del cims més alts dels Alps
caputxeta posada
guiant el be més blanc
el caçador reposa
amb el conill i el gos
amb l’escopeta és a terra
mentre parla amb tots dos
l’alcalde i la gitana
l’home de l’ós
el cisteller i el músic
i el pastoret que dorm
l’àngel dalt de la Cova
vora l’estel
contemplant el seguici
enyora el cel
De lluny Cezanne s’ho mira
mentre va pintant
a l’ombra de la mata
vora el mur blanc.
Quadern de Terramar Blog&Web de Vinyet Panyella 
“Si jo fos marxant a Prades…” (J.V. Foix)
Aquesta balada t’ha quedat tan vistosa com una auca.
Bones festes, i ja bona entrada d’any, Vinyet.
Moltes gràcies, Jordi. Bona entrada de l’any per a tu, també. Et recordo, juntament amb els teus grans clàssics…
Gràcies pel poema i les fotos, Vinyet! I bona entrada d’any! Fa temps, a Avinyó, en una botiga especialitzada en “santons” vaig comprar un figura de Mistral i la tinc a la lleixa davant dels clàssics medievals anglesos! L’Abi es va comprar una figura del venedor d’oques i la posa el Pessebre cada any.
Moltes gràcies, Sam! Saps, els “santons” són la petita Provença que et pots endur a casa…
Oh, preciosa la figura de Cézanne! Bell poema de Nadal inspirat en el pessebre. I bell pessebre, amb aquestes figures de la Provença. Sempre m’han cridat des dels aparadors… Tenen l’espontaneïtat i saviesa d’unes mans artesanes.
Les figures de pessebre provençals tenen alguna cosa màgica: els colors, les formes, els oficis, el mar, la muntanya – els Alps-, la transhumància, els personatges de l’imaginari del país, la incorporació de personatges del seu univers literari i artístic: Mistral, les Mireies, Daudet, Cézanne… No em canso de mirar-les i sempre em descobreixen coses noves. Provença és també la meva pàtria…
Moltes gràcies pel poema, Vinyet. Bon Nadal!
Gràcies a tu, Xavier. Bones festes!